14 abril 2014

Salt des Freu.

Encara que vegent el nivel dels embassaments no ho pugui semblar, aquest ha estat un hivern molt sec, i només ens hem salvat gràcies a un més de novembre amb un episodi important de pluges, però a principis de la primavera el bosc ja demanava a crits aigua, i feia bastant de temps que els torrents estaven ben eixuts.

Però com sol passar aquí a la Mediterrània passam en poc temps d’esta tot més sec que un os a tenir una ploguda important que fa l’aigua que feia falta caigui en qüestió d’hores omplint a vessar tots els torrents. Això va passar precisament la nit del 3 al 4 d’abril on varen caure més de 100l/m2 i el dematí tots els torrents de la Serra anaven desbordats. Això si, també com és habitual, en qüestió d’hores els caudals es varen anar normalitzant.

Vaig pensar aleshores durant el dematí en pegar un bot fins el Salt des Freu, al principi del Torrent de Coanegra, per fer la nostra ja “habitual” sortida familiar del divendres horabaixa i poder gaudir de l’espectacle de l’aigua i que na Marina pogués visitar per primera vegada aquest lloc tan fantàstic. A més en fer-ho l’horabaixa del divendres no hi hauria les aglomeracions de gent que es solen donar durant el cap de setmana quan el torrent duu aigua.

El dematí sabia que el torrent anava amb un caudal espectacular que de ben segur feia impossible ni arribar fins el salt, ja que per atravessar el torrent pel Camí de Coanegra debía ser molt perillós. 

Peró en sortir de fer feina ens va pegar tant a mi com a na Rosa un poc la “vagueria” i com que na Marina s’havia quedat dormida vaig pensar en descansar. Un missatge al mòbil del meu amic Miquel Calafell diguent-me que era al Salt des Freu em va tornar a “despertar”.

Ràpidament el vaig cridar per veure com anava d’aigua i si hi havia molta de gent. “Es torrent duu bastanta d’aigua però se pot fer, es meu fill en David i uns amics se volen amollar a nes Salt des Freu” em va dir en Miquel.

Dit i fet vair tornar arregplegar tot el material fotogràfic dins la motxilla i ens varem vestir. Quan na Marina es va despertar varem partir cap a Bunyola. No teniem tampoc gaire temps tot i que el di aja s’ha allargat bastant.

En arribar a l’’inici del Camí de Coanegra ja hi havia mitja dotzena de cotxes aparcats. Un era el d’en Miquel, el vaig reconéixer tot d’una. A n’aquells momens també arribava un grup d’al·lots amb les seves motos, devien venir d’Alaró segurament.

A l’hora d’equipar na Marina pel fang i l’aigua que trobariem de ben segur, ens adonàrem quie haviem deixat les seves “katiuskas” i la roba de recanvi a Palma. Començavem bé. Però ja no hi havia res a fer així que partirem cap el Salt. “Ja l’agafaré en braços per no passar pes fang”.

Com ja és habitual darrerament na Marina va voler caminar ella, de fet ja ni haviem duit la seva motxilla. Deixaem passar al grup d’al·lots pel botador que hi ha aprop de l’inici del camí i començarem a caminar en direcció al Torrent de de Coanegra.

DSC_5742
Iniciant el camí des Freu.


DSC_5743
Arribant al primer botador.


DSC_5744
Na Marina fent la primera part del camí.

Abans del botador el camí és còmode i na Marina no va tenir cap problema, fins i tot ja caminava de manera ágil tota sola, però a partir d’aquest punt el camí té moltes de pedres i li costava fins i tot donar dues passes sense caure. “Pedres!!!” només exclamava. Així que li vàrem haver de donar la ma per progressar.

Després del front de pluges de la matinada el dia havia quedat radiant i només alguns niguls prims adornaven el cel ben blau. Superat el tram de predres venia ara el tram que habitualment sol estar enfangat.

I avui encara ho devia estar més ja que pels costats del camí des de les marjades superiors corria aigua. El camí estava completament inundat i no quedava més remei que camina per dins els bassiots i na Marina no duia més que unes deportives, així que la vaig agafar en braços (tampoc haviem duit la motxilla ) i seguirem caminant.

Al final el fet de que hi hagues tanta d’aigua correguent, unit a que el camí estava ben sec d’abans de la ploguda va fer que no hi hagues tant de fang, sinó que l’aigua corria pel camí com si fos un petit torrent.

DSC_5745
El tram del camí ple de pedres.


DSC_5747
El dia havia quedat radiant.


DSC_5748
Na Marina sortejava les pedres com podia.


DSC_5749
Marjada de les cases de Son Perot.


DSC_5750
Arbre mort al costat del camí.


DSC_5751
A la fi s’acabava el tram de pedres.


DSC_5752
Però arribavem al tram del camí completament inundat.

Na Marina volia caminar però es que tot el camí com ja he dit era un torrent, i encara es va intensificar més el caudal d’aigua en arribar a la Font de sa Canaleta que vessava a les totes. Així entrarem dins l’alzinar ja aprop d’Es Freu.

El remor de l’aigua del Torrent de Coanegra ja es podia sentir poc abans d’arribar a les cases d’Es Freu. “No sé si dura massa aigua encara” vaig dir. Pensant sobretot en atravessar el torrent amb na Marina i na Rosa.

Na Marina estava disfrutant, tot el temps cridava “aigua, aigua!!” però atravessar el torrent amb un caudal important ja seria una altra cosa. Arribarem a la barrera amb el botador  a la dreta i vegerem per primer cop el Torrent de Coanegra.

DSC_5754
Na Rosa sortejant els bassiots.


DSC_5758
Arribant a la Font de sa Canaleta.


DSC_5759
Font de sa Canaleta.

El grup d’al·lots que abans ens havia adelantat estaven atravesssant el torrent. Efectivament duia molta d’aigua, tot i que tampoc era una exageració, però no quedava més remei que banyar-se un poc els peus, de fet alguns s’havien tret les sabates i passaven descalços per dins el torrent amb les al·lotes “a cavall”.

Està complicat s’asunt” vaig dir tot d’una. Vaig deixar na Marina amb na Rosa i vaig començar a estudiar la situació, cercant el punt feble per atravessar el torrent iel lloc on hi ha ja algunes pedres col·locades per poder atravessar-lo.

Com que duia les botes de muntanya i son bastant noves tenia l’avantatge del Gore-Tex i poder aficar un poc el peu dins l’aigua però tampoc m’havia d’entrar per damunt i amb le caudal tan gran això era molt probable.

Vaig anar i vaig tornar i només vaig trobar un punt un poc complicat. No volia pegar una patinada amb na Marina en braços i acabar tots dos dins l’aigua, sobretot per ella. Així que vaig mirar de cercar algunes alternatives, però eren pitjors.

Va ser aleshores que vaig veure com arribava el meu amic Jordi Aguiló, carregat també amb el trípode i la motxilla amb tot el material fotogràfic. “Veig que em pensat lo mateix” li vaig dir quan el vaig saludar.

Me va anar bé que arribàs també en Jordi, ja que després de que ell passàs i jo deixas tot el meu material, vaig anar a cercar na Marina i ell i la seva al·lota es varen quedar amb na Marina després de que jo atravessàs el torrent amb ella en braços . “No t’has de moure” li vaig dir. “Vaig a cercar sa mamà”.

I es que com em deia ja na Rosa el problema no era passar na Marina, sinó passar-la a ella. Però finalment no hi va haver tampoc cap problema, tot i que algun moment de “tensió” on tots dos gairebé acabarem a l’aigua, varem pode passar sense més problemes que algun esquit d’aigua.

Caminarem tots junts cap el Salt des Freu, comentant amb en Jordi quins eren els plans de torrents per el cap de setmana, quan ja verem en Miquel Calafell, a la part d’adalt del Salt des Freu.

“Ja hi som tots” va exclamar quan ens va veure arribar tant a mi com a n’en Jordi. Xerrarem una estona i en Jordi va davallar abaix del salt per comença la seva sessió fotográfica mentre jo vaig continuar xerrant una estona amb en Miquel.

El seu fill en David i els seus amics ja havien baixat el salt. Duia bastanta d’aigua però ja era practicable anant amb compte, de fet el primer pic que jo vaig fer el torrent en duia fins i tot un poquet més. “Està fent lo que jo feia fa uns quants anys quan era més jove, aprofita s’aigua tot lo que podia. També ho vaig fer jo més d’una vegada rapelar només es Salt des Freu per falta de temps”.

Ells ja partien ja que havien de ser prest a Palma, així que després de despedir-nos jo vaig començar amb la meva sessió fotográfica, que tampoc em quedava gaire temps de llum i més dins l’ombrívol alzinar on hi ha el Salt des Freu.

Na Marina no aturava de mirar l’aigua del torrent i ens va sorprendre quan ens va dir “Jo hi vull anar”. Ens posarem a riure. “Està molt freda s’aigua Marina”. “Quan siguis més gran hi anirem vale?” “Vale”.

Ens treguerem una primera fotografia a la vorera del torrent, just abans de que les aigües es precipitin més de 20 metres formant el Salt des Freu i vaig recollir tot per anar cap abaix. “Crec que per aquí podrem baixar”.

DSC_5760
El Torrent de Coanegra duia un caudal fantàstic.


Davora el Torrent de Coanegra.

Li vaig donar la ma a na Marina i començarem a davallar. El principal problema a la baixada era que el terreny està tan compactat de la gran quantitat de gent que passa per aquí , que unit amb la humitat patinava i molt.

Poc a poc narem superant els primers resalts i baixarem a la balma que es forma just davora el salt. Més abaix es sentiua un renour que estaven fent el grup d’al·lots Just a la base del Salt vaig veure en Jordi fent la seva sessiói fotográfica. Jo avui no tenia temps per entretenir-me tant amb el trípode i preparant exposicions llargues, havia d’estar pendent de na Marina i el que volia era fer-nos algunes fotografies a noltros davoa el salt.

Novament na Marina ens va recordar que volia anar a l'aigua. "Un tobogan" va dir en veure l'aigua precipitant-se pel Salt des Freu. 

DSC_5767
Davora el Salt des Freu.


DSC_5770
DAvallant abaix del Salt des Freu.

El problema allà abaix es que l’aigua es pulveritzava a l’aire i ràpidament deixava l’objectiu tot ple de gotetes així que vaig estudiar un lloc on fer-nos la fotografiar i vaig “col·locar" na Rosa i na Marina.

Després d’estudiar on m’havia de col·locar jo vaig posar el temportizador i ara si vaig desapar l’objectiu i em vaig col·locar per sortir a la fotografia. Un altre dels “descuids” que havia fet era dur un alte filtre per posar mentre “enquadrava” perquè es banyàs i un pedaç de micofibra per fer net.

Vaig intentar treure algunes fotografies més però na Marina no aturava de mourer-se i mirant l’hora que era na Rosa va dir que començaven a pujar. Jo vaig decidir aleshores baixar fins un poc més abaix, abaix del segon salt que es forma per treure unes quantes fotografies. Quedarem que ens veuriem adalt abans d’atravessar un altre pic el torrent.

DSC_5773
Abaix del Salt des Freu.


DSC_5781
Abaix del Salt des Freu.


DSC_5783
Salt des Freu.

Vaig baixar ràpidament i allà vaig trobar en Jordi. “Veig que sabem tots dos on hi ha s’enquadrament bo” li vaig dir. Em vaig col·locar davora seu i vaig posar el trípode. Aquí lo bo es que l’aigua no cau des de tan adalt i no hi ha tantes gotes d’aigua en suspensió.

Després de posar l’objectiu gran angular a la càmera vaig treure unes quantes fotografies amb exposicio llarga. La poca llum ambiente m permetia poder fer aquestes exposicions tancant un poc el diafragma únicament, sense haver de posar cap filtre de densitat neutre.

DSC_5785-Editar-2
Torrent de Coanegra.


DSC_5786
Torrent de Coanegra.


DSC_5788-Editar-2
Torrent de Coanegra.


DSC_5789
Torrent de Coanegra.

Hauria pogut quedar-me una bona estona, però adalt m’esperaven na Rosa i na Marina, així que em vaig despedir d’en Jordi i vaig pujar correguent. Adalt, ja m’esperaven. “Hem anat fins es torrent i hem tornat a cercar-te ja” em va dir na Rosa.

Tocava ara atravessar un altre pic el torrent, i aquest pic no tendría “ajuda”. Novament vaig repeti la seqüencia. Vaig passar un primer pic per deixar la motxilla i tot el material. DEsprés vaig tonar a cercar na Marina.

DSC_5799
Na Rosa I na Maina m’esperaven per tornar atravessar el torrent


DSC_5798
Que no era fàcil d’atravessar sense banyar-se.


DSC_5800
M’esperaren  mentre atravessava a deixar la motxilla.

Vaig atravessar amb na Marina en braços i la viag deixar davora la mtoxilla. “Ara no te moguis, eh, vaig a cercar sa mamà”. Vaig tornar a atravessar per cercar na Rosa. La veritat es que de tornada estava un poc més complicat atravessar el torrent i aquí varem acabar aficant tots dos els peus dins l’aigua.

A damunt na Marina, amb la seva curiosuitat habitual. Havia punyit per davora on era i ‘shavia picat una ma amb un abatzar i estava plorant. Més nervis a la travessia. Estava en equilibri damunt una pedra banyada i gaiebé acabant tots dos dins l’aigua.

Superat el torrent ara només haviem de tornar cap el cotxe. Na Marina volia caminar ella peò no podia ja que baixava aigua per tot, així que ens la tunarem na Rosa i jo fins que poguerem deixar-la caminar, allà on no hi havia aigua.

DSC_5801
Tornant cap el cotxe.

No ens va sobrar gaire temps per arribar amb llum al cotxe. Al tram final na Marina va disfrutar vegent els xotets que hi havia a la marjada de davora la carretera. Estavem tots plens de fang, sobretot jo de dur na Marina en braços, pero ella havia disfutat de l’horabaixa i això era el que importava.  I al final jo també em vaig pode endur alguna imatge interessant del torrent.

06 abril 2014

Passeig per Raixa.

Feia unes quantes setmanes que no tenia excursió familiar, entre d’altres coses per culpa meva ja que els dissabtes em pegava tal pallissa que el diumenge m’aixecava cansat i tard i si no preparava l’excursió amb un poc d’antelació es feia ja molt tard i no acabavem fent res.

Però aquest primer diumenge del mes de febrer estava decidit a fer una sortida amb na Marina, encara que només fos un petit passeig per estirar les cames i que na Marina es pogués espaiar i repirar aire pur a la muntanya.

El dia anterior m’havia pegat novament una bona pallissa amb els companys “raconers” baixant fins a Punta Beca, però com que estava decidit a fer la sortida ja el vespre anterior vaig començar a preparar les motxilles.

Com que la previsió meteorológica anunciava un empitjorament del temps a partir de migdia vaig decidir fer una ruta aprop de Palma i que no fos gaire llarga per poder aprofitar el dematí i que a més em permetés fotografiar els ametllers en flor que encara no havia pogut fotografiar enguany.

Així decidirem pegar un bot fins a Raixa amb la intenció de remuntar la vall fins les abandonades cases de Raixeta, un recorregut molt maco, i més amb els ametllers en flor de la primera part, i a la vegada còmode perquè na Marina pogués caminar tot el que volgués, ara que ja prefereix caminar ella enlloc d’anar dins la motxilla.

El dia anterior havia fet una ventada però a primera hora del dematí del diumenge lluia el sol i el vent s’havia encalmat bastant. De tota manera estava previst que durant l’horabaixa el temps es tornàs a espenyar, així que tampoc podíem badar en excés.

Arribavem a l’aparcament de Raixa, passades les deu i mitja del dematí i ja hi havia bastants de cotxes, de fet em va sorprendre fins i tot. “Quina gentada que hi ha avui”. “Bé es diumenge, tard i fa un dia molt bo”.

Vaig trobar un lloc per aficar el cotxe i començarem els preparatius de l’excursió. De tot d’una na Marina ja volia partir “Vull baixar” només deia mentre jo començava a treure tot el que haviem de dur del maleter.

Després de equipar-nos tots tres (Na Marina també duia les seves botes) començarem a caminar agafant el camí que surt a l’esquerra del parking de Raixa, després d’atravessarel torrent.

DSC_4505
El parking de Raixa.


DSC_4507
Començant el recorregut atravessant el torrent.


DSC_4510
Na Marina ben equipada per fer l’excursió.


Com que aquest camí es molt còmode i no hi ha cap complicació jo vaig aprofitar per entretenir-me a fer fotografies dels voltants, amb les majestuoses cases de Raixa al fons. Tot i que hi havia alguns niguls el sol lluia i el cel era ben blau contrastant a més amb els ametllers en flor.

Na Marina només volia venir a darrera jo i hedereconéixer que en aquells momentsestava més pendent de fotografia els ametlleres en flori es va enfadar una mica perquè no li feia cas. Havia posat l’objectiu macro a la càmera i vaig estar una estona fotografiant les blanques flors dels ametllers.


DSC_4511
Les cases de Raixa i Sa Falconera.


DSC_4512
Els ametllers estaven en flor.


DSC_4514
El blanc dels ametllers contrastava amb el blau del cel.


DSC_4516
Flor d’ametller.


DSC_4517
Flos d’ametller.


DSC_4518
Flor d’ametller.


DSC_4520
Flors d’ametller.


DSC_4524
Na Marina volia sortir del camí per venir amb jo.


Finalment na Marina, cansada de cridar-me va sortir també del camí i va venir fins on estava jo fotografiant.”Papa vull estaramb tu”em va dir. Li vaig donar la ma i tornarem al camí tots dos.

La veritat es que hi havia una gentada fent el camí, tant en un sentit com a l’altre, cosa que em va sorprendre bastant tot i que feia bon dia, ja que la darrera vegada que havia vengut no havia trobat absolutament a ningú.

Després de deixar un poc enrera les cases de Raixa encara vaig tornar a sortir del camí per fotografiar-les i novament na Marina va venir a darrera meu, així que vaig aprofitar també per jugar una estona amb ella i fotografiar-la corretejant entre les herbes.

La veritat es que ja m’anava bé anar tranquil i a poc a poc després de la pallisa del dia anterior. També acompanyava bastant el dia ni de bon troç el mateix que havia tengut el dia abans, amb una ventada gairebé huracanada.

DSC_4525
“Venga una carrera”.


Les majestuoses cases de Raixa.


DSC_4529
Hi havia bastanta de gent transitant pel camí.


DSC_4531
Ametllers en flor davant les cases.


DSC_4532
Na Marina finalment va sortir del camí.


DSC_4535
Detall de la façana de Raixa.


DSC_4537
“A correr”.

Continuarem avançant pel camí pla, entre ametlleres florits, però ràpidament varem veure que no era el dia de na Marina, i que no volia caminar com altres dies. Però tampoc volia pujar a la motxilla, simplement no volia caminar i haviem d’entretenir-la tot el temps perquè s’asseia enterra.

Arribarem així a l’encreuament de camíns i vaig girar a la dreta en direcció a les cases de Raixa. Na Marina va venir correguent darrera meu quan va veure que la deixava enrera. “Espera papà” em va dir.

Així arribarem al portell on comença el camí que puja cap a Raixeta, que en realitat era el que volia intentar fer, arribar fins a Raixeta. “De baixada després podem tornar per es camí que va a s’altre costat des torrent” li vaig comentar a na Rosa


DSC_4538
Ametller florit davora el camí.


DSC_4539
Ametllers florits “adonant” el camí.


DSC_4543
Continuant pel camí de Raixa.


DSC_4540
Na Marina va començar a dir que no volia caminar.


DSC_4547
Ametllers florits.


DSC_4548
Ametllers florits.


DSC_4549
Espera papa”.


DSC_4550
Agafant el camí cap a Raixeta.


DSC_4552
El portell de sortida de Raixa.

Vaig obrir el portell i vaig passar a l’altre costat. Tot d’una na Marina va voler tancar ella. “Jo solita” i va deixar tancada na Rosa a l’altre costat i es va posar a riure. Després de tornar obrir a na Rosa continuarem caminant.

Ens va adelantar un nombrós i ruidós grup de més de quinze persones, amb uns quants al·lots i que després ens trobaríem en arriba a Raixeta. Noltros anavem molt lents,al ritme que marcava na Marina i que aquest dia era encara més lent que de costum ja que se negava cada dos per tres a caminar.

En aquest llarg tram recte de sortida de les cases de Raixa vaig anar deixant enrera na Rosa i na Marina i em vaig entretenir a mirar pels voltants i fotografiar. A la dreta, a la cresta que puja a sa Falconera em vaig poder fitxar bastant millor amb l’esperó que havia “ullat” el meu amic Diego Sast per escalar i en el qual ens fitxarem el darrer pic que ferem la cresta,

Després de fotografiar-lo i de mirar vells croquis que tenc per cases també crec que es pot dir que està ja escalat, o al manco pareix que coincidieix amb un croquis que em va donar en Toni Riscos i que l’anomena “Torreón de Raixa” amb una línia molt díficil que supera els diferents sostres que fa en artificial.

Cap a l’altre costat un objectiu més “asequible” per a les meves possibilitats, una aresta de pujada cap el Puig de na Fàtima que d’enfora semblava que tenia bona pinta La vaig fotografiar per més envant fer-hi una exploració.

Mirant enrera cap a Raixa podia veure com na Rosa i naMarina anaven caminant, molt a poc a poc perquè na Marina es returava a cadamoment,i vaig aprofitar per anar fotografiant-les amb el teleobjectiu.


DSC_4557
Passant el portell.


DSC_4559
El camí cap a Raixeta.


DSC_4560
Na Marina s’entretenia agafant pedres.


DSC_4561
Això va fer que s’anassin retrassant.


DSC_4581
El “Torreó de Raixa”.


Jo ja estava davant la següent barrera que hi ha al camí i vaig esperar a que arribassin. Aquesta vegada vaig obrir i tancar jo la porta. “Avui no va de caminar molt” em va dir na Rosa. “Vols anar dins sa motxilla” li vaig demanar a na Marina, “Vull aigo” em va contestar ella.

Ferem doncs una petita aturada més per donar-li aigua a na Marina i ara si la vaig convencer per pujar a dins la motxilla i anar-hi durant una estona. Tot i que no havia passat molt de temps els niguls alts havien guanyat terreny i el sol estava ja enterbolit, preludi del canvi de temps previst per l’horabaixa.

DSC_4570
Passant el següent portell.


DSC_4576
Una aturada per beure aigua.


DSC_4578
I pujar a la motxilla.

Amb na Marina dins la motxilla continuarem la marxa i ara ja a si a un ritme més constant. Poc a poc sortirem del pinar i el camí va començar a pujar de manera suau. Deixarem a l’esquerra el desviament que permet davallar novament cap a Raixa per l’altre costat del torrent i continuarem en direcció a les cases de Raixeta.

Na Marina estava ben contenta però molt inquieta i no aturava de mourer-se dins la motxilla, i això ho notava i molt la meva maltreta esquena.. Amb cada moviment que feia me notava una bona punyida les lumbars, i es que ja no eren només els gairebé 12 kg que pesa na Marina sino totes les altres coses que duia més el moviment inesperat.

Ja al tram final d’aproximacio a Raixeta na Marina es vamostar més nerviosa i amb ganesde baixar.”Tenc gana” no aturava de dir. “Ja falta poc, ara arribarem a ses cases i alla podràs dinar”.

Agafaem el desviament a l’esquerra cap a Raixeta. Jaes podia sentir allà un renouer de tots els al·lots que hi havia i na Marina es va “sumar” a la festa. “Quina gentada que hi ha avui” li vaig tornar a dir a na Rosa.


DSC_4583
Continuant el camí cap a Raixeta.


DSC_4588
Una mirada al retrovisor.


DSC_4593
Agafant el desviament cap a les cases de Raixeta.


DSC_4594
Portell d’entrada a Raixeta.

Ja a la marjada de davant les cases hi havia un grup d’estrangers, però es que davant les cases hi devia haver al manco 30 persones, repartides en alguns grups, el més nombros el que abans ens havia adlantat i que duien mitja dotzena d’al·lots que estaven corretejant sense control entre les runes de les cases de Raixeta,

Com que na Marina ja no podia aguantar més la vaig descarregar de la motxilla, just davora la cisterna de Raixeta i de la ma de na Rosa guaitarem fins la tafona. Na Rosa no havia estat mai a Raixeta i li vaig mostrar un poc el que queda de les cases, que cada any están en pitjor estat.

“Tenc gana” va tornava dir na Marina,així que decidirem treure el seu dinar i na Rosa es va encarregar de donar-li mentre jo treia unes quantes fotografies de les cases. La veritat es que començava a estar un poc nerviós i agobiat.

Li dones es menjar a sa nina i baixam” “M’estan posant nerviós ets al·lots jugant tots per dins ses cases que poden esbucar-se i es papas no lis diuen res. Encara hi haurà una desgracia i no vull ser-hi”. I es que els al·lots estaven jugant i com a infants no tenen la sensació del perill però jo mateix en vaig veure un penjant-se d’una biga xapada que penjava de la paret.


DSC_4595
Raixeta.


DSC_4596-Editar
Tafona de Raixeta.


DSC_4597
Sortint de la tafona.


DSC_4598
Ens aturarem davora la cisterna.


DSC_4601
Escut damunt el portal d’entrada.


DSC_4603
L’hora del dinar per na Marina.


DSC_4606-Editar
Detall de l’interior de Raixeta.


DSC_4607
Porxo I façana de la tafona.


DSC_4608-Editar


Mentre na Marina cabava de dinar vaig prepara el trípode i ens treguerem una fotografia a davora la cisterna de Raixeta, això si continuava un poc “agobiat” amb tant de trui. Que li farem si som un poc “bitxo raro", però a mi m’agrada més estar tot sol i aïllat. “Quan na Marina s’acabi es dinar partim. A sa marjada d’abaix no hi havia tant de trui i estarem millor per dinar noltros”. Així quan na Marina es va acabar el seu dinar varem recollir tot. 

Au donem sa ma” li vaig dir a na Marina i baixarem junts fins la marjada que hi ha just abans d’arribar a les cases. Allà trobarem un bon lloc davall d’un ullastre on no érem els primers que hi dinàvem ja que hi havia unes quantres pedres col·locades estratègicament per seure.

Allà vàrem fer l’estesa definitiva i li vaig treure a na Marina l’esterilla i els moneots que havia duit per jugar. Però quan va veure que treiem els nostre dinar va tornar dir “Jo en vull”.Com sempre que acaba dinant dues vegades.

DSC_4609
Na Marina ja havia acabat de dinar.


DSC_4615
Però faltava el “segon dinar”.

Mentre dinavem amb tranquilitat jugàrem una estona amb na Marina, mentre ella ens prenia un poc del nostre dinar. No haviem caminat gaire però jo duia el cansament a damunt del dia anterior, i perquè no dir-ho son enrera, així que vaig treure el fornet i vaig preparar el café, procurant que na Marina no s’hi acostàs gaire.

En aquells moments va sortir el sol entre unes  quantes encletxes dels niguls i la temperatura va pujar un poc i s’estava la mar de bé. Després del café varem donar una volta per la marjada mirant les flors i recollint petites branques, per entretenir una estona na Marina.

DSC_4620
Aquí aprofitarem per dinar i fer el cafè.


DSC_4624
Va sortir el sol durant uns minuts.


DSC_4625
Gaudint del soleiet amb na Marina.

Això sí, en qüestió de pocs minuts el temps va canviar radicalment. Es va tapar el cel novament i va començar a bufar un ventet ben fresc que presagiava ja l’inici del canvi de temps anunciat. “Val més que comencem a recollir que a n’es ritme de na Marina en tenim per una estona”.

Com que feia bastanta més fresca que tan sols mitja hora abans ens abrigarem un poc i començarem a caminar. La idea era de momento que na Marina continuàs caminant ella, però va costar un poc que arrancàs.

Venga feim una carrera” li vaig dir “Siii, carrera” i varem correr uns metres fins passar el portell de sortida de la marjada i sortir al camí de baixada. Però no va continuar més que uns metres, tot d’una es va aturar a agafar pedres.

Venga Marina, que ve mal temps i hem de tornar a n’es cotxe” li diguerem. Però ella no estava molt per caminar. Si ja li havia costat d’anada ara que estava més cansada encara li costava més. Definitivament no era el seu dia i tampoc li podiem demanar més, massa fa molts de dies.

DSC_4629
Però en poc temps es va tornar a tapar.


DSC_4630



DSC_4634
Començant el camí de tornada.


DSC_4636
Arribant al camí principal.


DSC_4638-Editar
Davallant cap a Raixa.


DSC_4639
Com que feia fresca abrigarem més a na Marina.


Na Rosa li va donar la ma i a base de cantar un poc i entretenir-la varem aconseguir que caminas durant un tram de la baixada,però vàrem veure que el mal temps s’acostava molt aviat i decidirem posar na Marina dins la motxilla per veure si així avançàvem un poc més ràpid. “Pujes a sa motxilla” “Vale” va dir no massa convinçuda.

Així i tot després d’un primer moment un poc reticent es va acomodar dins la motxilla i continuarem la baixada. Ara li tocava patir un poc a la meva esquena. Amb el pes de na Marina si que vaig notar l’esforç del dia anterior, sort que era tot en davallada.

Tal i com ja haviem previst en arribar a l’encreuament de camins agafarem cap a la dreta per baixar pel que va per l’altre costat del torrent per així variar una mica. Aquí ens trobarem un centenar de metres més envant amb una sorpesa agradable per na Marina en forma d’uns quants ases que hi ha a la marjada del costat del camí.

Després de despedir-nos dels ases continuarem caminant. Na Marina es va començar a posar inquieta. “Vull baixar” no aturava de dir i tampoc no aturava de mourer-se i a cada moviment sec la meva esquena rebia una punxada.

DSC_4641
Atravessant el torrent per agafar el camí de la dreta.


DSC_4642
Continuant pel marge dret del torrent.

Vegent que el temps semblava que no anava a pitjor i que tampoc quedava tant per arriba al cotxe decidirem provar de baixar-la novament. “Has de caminar” li varem dir “Sinó tornaràs a sa motxilla”.

Durant una estona i de la ma de na Rosa va anar caminant, així i tot a un ritme molt lent. Jo aprofitava que tenia temps per anar mirant bé l’esperó de la cresta de sa Falconera i altres indrets i possibles “passos”.

Així, poc a poc tira a tira, tancàrem el circuit i sortirem a l’altre encreuament de camins, passant la barrera d’entrada ja a les marjades d’ametllers de Raixa, amb les cases ja a la vista.Aquest era el tram on més prest i gracies al sol que pegava el dematí vaig entretenir-me a fotografiar els ametllers en flor.


DSC_4645
Na Marina va voler caminar una estona més.


DSC_4652
Atravessant el darrer portell del dia.


DSC_4654
Arribant a les marjades d’ametllers florits.

De tota manera estava clar que aquest dia na Marina no volia caminar gaire i no va tardar a torna a “renegar-se” i asseurer-se enterra, així que novament la vàrem posar dins la motxilla. Dues fotografies davora els ametllers i continuarem tranquilament vorejant les imperials cases de Raixa.

Ja quan arribavem al parking i xerrant amb na Rosa de lo impresionants que son les cases de Raixa (jo que hi he estat altres vegades pels jardins, el safareig i les construccions dels voltants) decidirem allargar cinc minuts l’excursió pegant un bot fins el portal gran de les cases, que es troba al vessant que dona a les cases de Biniatzar.

“Ja veuràs quin portal que tenen ses cases, pareix un Castell”. Vorejant la marjada de davant ja es veien les cases de Biniatzar, que si no fos perquè les de Raixa son tan espectaculars i pareien no res, també hi ha una “senyora possessió”.

Precisament a la marjada de davant les cases hi havia una guada d’ovelles pasturant i na Marina es va posar ben contenta quan les va veure. “Mira ovelletes” li varem dir.

DSC_4658
Ametellers florits.


DSC_4659
El tram final entre ametllers.


DSC_4660
Na Marina va acabar la sortida a la motxilla.


DSC_4666
Arribant a Raixa.


DSC_4667
Cases de Biniatzar.

 Després de veure l’entradade Raixa des del camí, ja que està tancat l’accés des que es començaren les obres per “restaurar” les cases, tornarem fins el cotxe i donàrem per acabada la jornada.