01 de gener 2016

Resum de l’any.

Un any més s’acaba i la veritat és que els anys a mesura que un es va fent gran sembla que passin més aviat. Semblava que era ahir quan tenia vint anys i estava ple d’il·lusions i sobretot de forces i ganes de descobrir més la muntanya i de conéixer món i aviat en ferà vint que en vaig fer vint.  Les il·lusions i les ganes segueixen essent les mateixes però a poc a poc un va notant com les forces ja no son les mateixes i hi ha que dosificar-se un poc. També un va aprenent a tenir un poc més de seny i tot i seguir fent “locures” aquestes cada vegada son més esporàdiques i aquelles més descabellades ja formen part només dels somnis.

Així com l’any passat parlava d’un bon any a nivel personal i no tant a nivel muntanyenc, enguany ha estat completament a l’inrevés. Des d’un punt de vista muntanyenc, al manco durant la primera part de l’any ha estat un any magnífic sobretot gràcies a la nevada histórica que es va produïr el més de febrer i que em va permetre gaudir de “l’alta muntanya mallorquina” durant gairebé un mes seguit. Vaig pujar fins a 9 vegades al meu estimat Puig Major on la seva cara nord va mantenir a les parts altes neu fins la primavera.

La nevada caiguda en molts de llocs no acumulava gruixos tan significatius des de l’històric hivern de 1985, tal i com recordaven els meus companys més veterans (jo aleshores no era més que un nin). Va resultar ser espectacular la primera jornada obrint la canal de Muntanya al Tomir amb gairebé 1 metre de neu pols.

Com ja he dit vaig aprofitar la nevada al màxim i fins i tot alguns dies hi vaig pujar a les fosques en sortir de fer feina entre setmana. No sabem quants d’anys tardarem a gaudir d’una nevada semblant. Només em va faltar enguany fer-hi qualque vivac com el que vaig fer l’hivern de 2012 al Puig Major nevat.

Resumany -
005
Cresta cap el Morro d’en Pelut, amb en Luis Redondo I en Toni “Sinever”.


ResumAny - 007
Cim de ponent del Penyal des Migdia.


ResumAny -
001
Gran nevada de febrer.


ResumAny - 003
Canal de Muntanya després de la gran nevada.


ResumAny -
002
Aprop d’un metre de neu pols.


ResumAny -
004
Amb raquetes baixant del Tomir.


Resumany -
008
Pujant al Galatzó per la canal del Pas de s’Encletxa.


Resumany -
009
Posta de sol gèlida al cim del Galatzó.


Resumany -
010
Cim del Puig den Galileu.


Resumany -
011
Cim del Penyal des Migdia amb en Diego Sans.


Resumany -
012
Traccionant amb el piolet a la cara nord del Morro d’en Pelut.


Resumany -
013
Directa al Morro d’en Pelut.


Resumany - 014
Cim del Morro den Pelut amb en Luis Redondo.


Resumany -
015
Cara nord del Penyal des Migdia amb en Luis Redondo I en Miquel Calafell.


Resumany -
016
Comafosca  amb en Luis Redondo, en Toni Novo I en Nacho Tato.


Resumany - 017
Corredor Nord.


Resumany -
018
Comafosca a posta de sol.


Resumany -
021
Corredor Nord.


Resumany -
019
Cim del Tomir.


Resumany -
020
Corredor Nord.


Resumany -
022
Canal final al Morro den Pelut en condicions delicades.


He seguit també fent algunes escalades, amb el meu company habitual de cordada en Luis Redondo, tot i que enguany no m’he prodigat tant en l’escalada per falta de temps i de poder coincidir junts els mesos en que sol anar millor per escalar.


Resumany -
023
Escalant al Bec d’Oca.


Resumany -
024
Esperó des Verger.


Resumany -
025
Galatzó.


Resumany -
026
Cresta del Puig de n’Alí.


Resumany -
027
Via des Blanquer.


Resumany -
028
Dalt del Bec d’Oca amb en Jaume Escalas.


Resumany -
066
Sa Regana.


Resumany -
030
Sa Gubia.


Resumany -
031
Puig de na Fàtima.


Resumany -
029
Sa Gubia.


En canvi enguany gairebé no he fet torrents. Ja fa uns anys que les meves curolles principals estan encaminades per altres bandes. No és que no m’hagin deixat d’agradar els torrents, però el fet de no tenir temps per tot fa que hagi de triar i ara mateix tenc altres objectius prioritaris.

A més els darrers anys els torrents s’han massificat des del meu punt de vista i a mi personalment m’estressa una mica haver d’estar fent cua per fer un rapel o pitjor encara que et “pitgin” per darrera un altre grup que fa més via.

Així i tot he fet alguns torrents classics com el del Gorg des Diners I d’altres més de col·leccionista com el del Gorg de Sa Figuera o el de s’Argelagar. Sa Fosca després de dos anys sense fer-la enguany l’he feta dos pics, una amb els companys del GEM I l’altra fent un bon grupet d’amics.

ResumAny -
032
Sa Fosca amb el GEM.


ResumAny -
033
Segona visita a Sa Fosca.


Resumany -
065
Torrent de s’Argelagar.


Enguany m’he involucrat també totalment en colaborar amb el GEM en le sortides de Trekking Avançat, fent de guía i col·laborador dels guies en algunes de les sortides de l’any.

Resumany -
034
Puig de Tossals Verds amb el GEM.


Resumany -
036
Sostre de Sa Fosca amb el GEM.


Resumany -
038
Bec d’Oca amb el GEM.


Resumany -
035
Muntanya de Moncaira amb el GEM.


Resumany -
037
Sant Salvador amb el GEM.


Resumany -
039
Caragoler des Guix amb el GEM.


I com no he seguit trescant per racons de la nostra Serra amb els companys raconers encara per alguns territoris desconeguts per noltros i fent més exploracions, tot i que de cada vegada queda manco terreny per explorar però hi ha racons on un no es cansa mai de tornar.

Resumany -
040
Penyal des Corb amb en Miquel Calafell.


Resumany -
041
Pas per accedir a la Font de l’Astor.


Resumany -
042
Pa de Figa d’Ariant.


Resumany -
043
Pesquera des Gat.


Resumany -
044
Fent la cabra per Bàlitx.


Resumany -
046
Puig Gros de Ternelles amb en Kepa Castro I en Luis Redondo.


Resumany -
051
Castellet de la Clo.


Resumany -
071a
Sa Falconera amb en Diego Sans.


Resumany -
052
Punta de ses Fonts Salades.


Resumany -
047
Nas del Dimoni amb en Diego Sans.



Resumany -
050
Cingles de Formentor.


Resumany -
069
Pas Xungo, gràcies a l’incombustible Toni “Sinever”.


Resumany -
053
Pas de sa Cabra.


Durant el transcurs de l’any també he anat fent algunes sortides familiars, i na Marina cada vegada em sorpren més per a bé ja que li encanta anar a la muntanya i camina molt més del que podría pensar. Està clar que en fer-se més gran haurà d’anar decidint ella quin camí prendre però ara per ara sembla que li agrada tant la muntanya com m’agradava a mi ja de nin.

I es que per acabar l’any ella soleta va caminar durant tota l’excursió que ferem fins el cim de sa Rateta des de l’embassament de Cúber pel camí de nevaters i davallat cap el Coll des Planet i arreu fora camí entre carritxeres.


Resumany -
054
Barranc de Biniaraix.


Resumany - 055
Gaudint de la neu de febrer.


Resumany -
056
Vora el Salt des Cans.


Resumany - 057
El Caló.


Resumany -
058
Es Munt de Blat.


Resumany -
059
Sa Penya Roja.


Resumany -
068
Puig des Porrassar.


Resumany -
071
La Trapa.


Resumany -
062
Primer vivac.


Resumany -
060
Torre des Matzoc, amb en Kepa Castro.


Resumany - 061
Pujant al Fumat.


Resumany -
063
Es Fumat.


Resumany -
064
Cim de sa Rateta. Primer mil “oficial” de na Marina.


A més ha estat un any en que a la fi m’he tret dues espines que tenia clavades des de feia temps en quant a muntanyes que se m’havien resisitit unes quantes vegades com l’Aneto i el Midi d’Ossau.

Però sense cap dubte hi haurà un abans i un després en la meva vida després del mes d’abril de 2015. Totes les nostres vides passen per diferents etapes i sempre hi ha aconteixements que per bé o per malament fan canvii la nostra manera d’afrontar el dia a dia.

En aquest cas la pèrdua sobtada de mon pare ha suposat per mi un canvi bastant radical sobretot pel que fa a l’hora de disposar de més temps lliure per poder fer allò que més m’agrada que és anar a la muntanya, i d’això i com a conseqüència del que deia al primer paràgref se n’ha resentit també la meva salut.

Tantes responsabilitats que he hagut d’assumir i que serien massa llargues per explicar han fet que amb sort pugui sortir un pic a la setmana i la resta me la pas assegut davant una pantalla, cosa que ha fet que el meu estat de forma actualment deixi bastant que desitjar i els meus problemes d’esquena s’hagin accentuat més.

Però com que al mal temps hi ha que posar bona cara he procurat al manco seguir sortint sempre que he pogut i gaudir al màxim de les sortides. Això si les reventades gairebé cada setmana han estat assegurades però això és el que ens agrada.

En quant a les sortides a fora com ja he dit ha esta un any bastant bo, tot i que per variar la meteo no ha acompanyat a un dels viatges que vaig fer amb els companys racones, però la majoria d’objectius enguany s’han aconseguit no com l’any passat en que la nefasta meteo a tots els viatges em va deixar una mica decebut.

Enguany no vaig fer sortida hivernal. Per una banda havia aconseguit saciar el meu esperit d’alta muntanya gràcies a la gran nevada del febrero, i es que el Puig Major no té res a envejar a altres muntanyes més “alpines” quan la neu fa acte de presencia en grans quantitats i aquesta a més aguanta com per transformar. I per l’altra banda tampoc va venir bé poder fer-ne cap durant les dates hivernals.

Pel mes de juny tenia prevista novament una escapada al Pirineu Aragonés per intentar d’una vegada assolir el cim de l’Aneto pel Corredor Estasen. Però la mort de mon pare a finals del mes d’abril em va trastocar una mica tots els plans. La muntanya va passar a un lloc secundari i ja ni tan sols em plantejava poder seguir amb el projecte.

Però gràcies a l’ànim que hi va posar el meu amic Toni Novo (moltes gràcies novament) l’expedició tot i preparar-se a correcuita només amb una setmana i mitja d’antelació va resultar tot un èxit.  A més per una vegada la meteorologia es va aliar i durant els tres dies que passàrem allà va fer un temps esplèndid.

El primer dia l’objectiu era clar la pujada pel Corredor Estasen i de passada fer alguns altres cims secundaris. La quantitat de neu enguany era molt més minça que anys anteriors però sufucient a principis del mes de juny com per poder fer la pujada trepitjant neu des dels 2700 metres.

Això si la part final del Corredor Estasen ja estava molt escassa de neu, això va fer que la sortida per la variant Petit Black (ja que hi érem un poc més de ronya) tengués un plus més de dificultat i també perquè no dir-ho de perillositat.

Però ho superàrem amb èxit i a la fi assolia el cim de l’Aneto. A més al fer-ho entre setmana tot i que hi havia gent no hi havia les aglomeracions que es produeixen en cap de setmana i durant l’estiu. Abans havíem fet el cim secudari de l’Aguja Daviu. Després encara ferem la punta secundària Oliveras-Arenas arrodonint una gran jornada.


Resumany -
072
Amb en Toni Novo pujant el Corredor Estasen.


Resumany -
073
Corredor Estasen.


Resumany -
074
Cim Aguja Daviu.


Resumany -
075
Cim de l’Aneto.


Resumany -
076
Punta Oliveras Arenas.

L’objectiu principal del viatge estava assolit però hi havia que aprofitar el bon temps per assolir la resta d’objectius sencundaris. Així l’endemà ens canviàrem de vall i passarem al vessant nord per pujar des de La Besurta fins les Maladetas Occidentales.

Novament va ser una pujada bastant alpina, trepitjant neu des del Refugio de la Renclusa i passant pel Glaciar de la Maladeta. La pujada que tenia prevista però estava ja sense neu i vàrem haver d’improvitzar una pujada ja un tant delicada amb trams novament de roca descomposta per assolir primer el cim del Pico Cordier.

Després crestejarem fins el Pico Sayó, o segunda Maladeta Occidental per arrodonir la jornada. Hauria estat ja de superluxe continuar fent algun altre cim com el Pico Mir, però les forces ja començaven a estar justes i a més aquest dia els niguls creixien en força. Va ser una bona decisió ja que el temps es va embrutar bastant durant la baixada i finalment va començar a ploure just quan arribavem a La Renclusa, fent la davallada fins La Besurta amb pluja.

Resumany -
078
Pujant cap el Glaciar de la Maladeta.


Resumany -
079
Pujada final al Pico Cordier.


Resumany -
080
Cim del Pico Cordier.


Resumany -
082
Cim del Pico Sayó.


El vespre va tocar el merescut homenatge però jo encara em vaig voler despedir aprofitant al màxim aquest viatge. L’endemà només teniem temps per una matinal així que em vaig decantar per matinar novament i pujar tot sol al Pico Salvaguardia des d’on es té una de les millors panoràmiques de les Maladetas.

Novament el dia va ser radiant i tot i el cansament acumulat dels dos dies anteriors va valer la pena per poder gaudir de les vistes a trenc d’alba. Feia temps que no gaudia al màxim un viatge com aquest.

Resumany -
085a
Pujant al Salvaguardia.


Resumany -
086a
Cim del Pico Salvaguardia.


El mes de juliol com ja es costum vaig realizar la sortida familiar, que després d’un parèntesi l’any passat enguany va tornar ser a Pirineus i aquest any anàrem fins el Valle de Tena, allotjant-nos al poble de Tramacastilla de Tena.

Va ser una setmana fantàstica i com altres anys partirem amb el vaixell cap a Barcelona i amb el cotxe carregat i moltes ilusions. El primer dia l’invertirem en el viatge fins a Barcelona fent escala técnica Lleida per no arribar de matinada a lloc amb na Marina

L’endemà ferem les compres per tota la setmana i amb tranquilitat partiem cap a Valle de Tena on arribavem ja amb amenaça de pluja però no acabant de ploure. Ens establirem a l’apartament que teniem reservat a Casa Patro i partirem cap a Panticosa on havia quedat en veurer-nos amb els companys del GEM.

La casualitat va fer que el mateix dia que arribavem allà els companys del GEM començassin la seva travessa a Panticosa, a escasos kilòmetres del nostre allotjament. De passada així a part de saludar-nos aprofitarem per passar aquest primer horabaixa al Valle de Tena.

Aprofitant que el dia a l’estiu es llarg i que finalment no acabava de ploure (com estava previst), després de despedir-me dels companys del GEM encara ens desplaçarem al Portalet per contemplar d’aprop el que era el meu objectiu personal de la setmana: el Midi d’Ossau.


Resumany -
083
Davora l’embassament de Lanuza.


Resumany -
087
Refugio Casa de Piedra, amb els companys del GEM.


Resumany -
084
AL Portalet, amb el Midi d’Ossau al fons.


El fet de que enguany ja no podia dur a na Marina dins la motxilla. Per una banda perquè ella ja no li agrada anar tant de temps asseguda i es movia i per altra perquè el seu pes ja no em convé per la meva maltreta esquena les activitats que tenia previstes per fer per la zona eren molt més suaus que altres anys, es tractava més de fer una setmana de “relax actiu” en familia.

Arribava el primer dia d’activitat. Les previsions meteorològiques per tota la setmana eren bastant incertes, amb inestabilitat i això novament suposava un hándicap afegit ja que no era pla que m’agafàs una tempesta en alta muntanya amb na Marina.

El primer dia d’activita ten principi semblava el temps havia d’aguantar així que vaig decidir “començar fort” i fer la que tal vegada era l’excursió més ambiciosa que tenia planejada, la pujada fins els Ibones de Anayet.

I la veritat es que na Marina va respondre com una campiona i gairebé va arribar fins adalt de tot caminant ella, únicament me la via ghaver de carregar a l’espatlla al fina de la darrera pujada.

A la vorera dels Ibones de Anayet, lloc meravellós com pocs gaudirem d’un gran dia de muntanya en familia. Després encara quedava la baixada que durant bona part també va fer na Marina caminant. No em podía queixar gens per ser el primer dia.
.
Resumany -
088
Formigal.


Resumany -
089
Pujant als ibones de Anayet.


Resumany -
090
Ibones de Anayet.


El següent dia, i després d’estudiar les previsions meteorològiques que donaven que havia de ser el millor dia dels que quedavens vaig decidir asegurar el meu “cartutxo” i fer la meva escapada de la setmana per intentar ascendir tot sol el cim del Midi d’Ossau.

El Midi era la gran espina que tenia clavada als Pirineus ja que havia estat ja fins a quatre vegades a la seva falda amb ganes de pujar-hi i mai havia pogut passar de la primera xemeneia per diferents raons.

Però aquest dia havia de ser la meva. El despertador el tenia a les 4 del dematí i sense fer renou per no despertar na Marina vaig partir cap el Portalet on vaig començar a caminar encara amb la llum del frontal.

Amb les primeres clarors del dia deixava enrera el Refuge de Pombie i em plantava al Col de Souzon des d’on iniciava la pujada a la recerca de les famoses 3 xemeneies de la pujada normal al Midi.

Al final la tercera xemeneia no la vaig fer sinó que em vaig equivocar i vaig acabar pujant per una altra xemeneia però la qüestió es que vaig arribar al cim del Midi on a més viag poder gaudir per uns minuts de la soletat al cim i només em vaig trobar en tot el dia amb una parella de Múrcia a la que havia adelantat durant la pujada. Tot un luxe. Des del cim del Midi les meves mirades varen anar cap el Vignemale on els companys del GEM estaven fent l’ascenció aquell mateix dia.


Resumany -
127
Primera xemeneia del Midi.


Resumany -
130
Davant la segona xemeneia.


Resumany -
131
Cim del Midi d’Ossau.


Resumany -
128
Rapelant la segona xemeneia.


Una rápida davallada novament cap el Portalet em va permetre esser al migdia novament a l’apartament i encara teniem tot l’horabaixa per gaudir. Així decidirem pegar un bot fins a França i fer una agradable passejada a la vorera del Lac de Bious-Artigues.


Resumany - 091
Lac de Bious-Artigues.

Després de la meva escapada el següent dia tocava un poc de turisme. La previsió novament donava tempestes a partir del migdia però esperava seguir amb la sort dels dos diez anteriors en que no ens havia plogut.

Aquest dia la idea era anar amb el Petit Train d’Artouste. Així arribavem a l’estació de Frabregues a primera hora del dematí amb la intenció d’agafar el primer tren del dia. M’havia plantejat agafar la tarifa de tot el dia però amb les previsions no vaig voler arriscar.

Na Marina va gaudir tant de la pujada amb el telefèric com sobretot de l’agradable passeig amb el tren fins el Lac d’Artouste. Allà disposavem de 40 minuts per contemplar les fantàstiques vistes.

Aquest dia per primera vegada na Rosa i na Marina varen poder comprovar la rapidesa amb que es forma una tempesta als Pirineus quan les condicions son les idònies. El dia havia sortit radiant, però  mentre estavem ja davallant per agafar novament el tren va aparéixer un primer nigul damunt del Palas.

En qüestió de minuts el nigul es va fer més gran i en varen aparéixer més. Quan començavem a baixar amb el tren ja començava a amenaçar i de baixada varem sentir els primers trons i va començar a ploure.

Ja novament al cotxe decidirem seguir fent un poc de turisme cap el Col d’Aubisque. La tempesta que ens va caure a damunt va ser realment espectacular. Novament em vaig enrecordar dels companys del GEM.


Resumany -
092
Tren d’Artouste.

Resumany -
093
Lac d’Artouste.


Resumany -
094
Col d’Aubisque.


El següent dia novament tocava u npoc de “turisme actiu” i el dedicarem a visitar el Parque Faunístico de Lacuniacha. Un imprescindible de la zona si es va amb nins petits. Na Marina va disfrutar de passejar pel parc vegent els diferents animals i al final es va pegar una bona passejada per dins del parc.

Novament el migdia començaren a caure quatre gotes i es sentiren quatre trons per damunt de Peña Telera però no amenaçava tant com el dia anterior. Així acabaren pujant cap el nord fins a La Sarra i fent una passejada pels voltants del Rio Aguas Limpias.

Resumany -
095
Lacuniacha.


Resumany -
096
Refrescant –nos els peus al Barranco de Aguas Limpias.


Després de dos dies més de turisme, i gràcies a la recomanació d’en Jose Antonio de Casa Patro que em va proporcionar el permís i la clau per pujar amb el cotxe fins l’Ibon de Tramacastilla, el següent dia ferem novament una bona excursió fins el cim del Pazino.

Va ser una jornada molt calurosa i on novament na Marina es va comportar con una campiona fent gairebé tota la pujada fins el Pazino i des de l’Ibon era ben ben llarga. De baixada si que ja estava un poc cansada i la vaig haver de dur a l’espatlla però s’havia guanyat novament un bon gelat. Per arrodonir la jornada ens acabarem pegant un refrescant capfico a l’Ibon de Tramacastilla.


Resumany -
097
Ibon de Tramacastilla.


Resumany -
098
Ibon de Piedrafita.


Resumany -
099
Cim del Pazino.


La setmana va passar ràpidament i ja estavem al darrer dia d’activitat completa. Després d’estudiar novament alternatives em vaig decidir per agafar el telefèric de Panticosa i des d’allà fer la pujada fins el Pico Mandilar que a priori era molt senzilla ja que hi ha pista fins el seu cim.

Així i tot hi havia un desnivell considerable i na Marina novament va caminar i molt. Això si ja començava a estar un poc cansada, però ja s’estaven acabant les vacances sinói hauriem estat uns quants dies novament de relax total.

Resumany -
100
Pico Mandilar.


Resumany -
101
Ibon de Sabocos.

Tot lo bo s’acaba i amb tristor deixarem l’apartament de Tramacastilla. Per aprofitar encara un poc més el viatge i donat que no tornavem a Mallorca fins el vespre, de camí ens apropàrem a Bujaruelo i ferem una agradable passejada a la vorera del Rio Ara, amb tranquilitat i sense presses. Va ser la darrera activitat d’un viatge fantàstic i que esper que es pugui seguir repetint en anys futurs.


Resumany - 102
San Nicolas de Bujaruelo.


Resumany -
103
Río Ara.


Finalment el mes de setembre faltava la darrera escapada de l’any, la que ja venc fent els darrers anys amb els companys raconers, en Ramiro Biesa, en Miquel Calafell, en Joan Miquel Mut i en Victoriano-López Pinto. Enguany a més es va apuntar a l’escapada en Paco, dels Xots.

Però ja havia tengut massa sort amb els altres dos viatges i les previsions meteorolòqiques no varen acompañar gens durant els 4 dies que va durar la nostra escapada. Novament pels voltants de Benasc.
Partiem de San Juan de Plan i la idea del primer dia era fer tota la cresta del Bachimala, però ja de sortida feia una bona aigua i haguerem de contentar-nos en fer la travessia fins el Refuge de la Soula amb pluja intermitent durant tota la jornada. Al manco per estones poguerem gaudir dels paissatges de les Gorgues de Clarabide.

Resumany -
105
Puerto de la Pez, entre la boira.


Resumany -
106
Puerto de La Pez.


Resumany -
107
Refugi de La Soula.

El segon dia havíem de pujar fins el Refugi de Portillón i novament haguerem de modificar els plans inicials de fer la cresta dels Bellocs, Spijeoules i Gourdon. Aquesta vegada a causa del fortíssim vent que ho desaconsellava.

Així i tot el temps es va aguantar bastant durant tota la pujada fins arribar al Col de Gourgs Blancs. Allà animat per aconseguir al manco uns quants cims vaig ascendir al Pic Gourdon i al Spijeoules amb en Ramiro, aquest segon quan ja s’aproximava la tempesta.

Baix un intens ruixat encara tenguerem ganes d’explorar una mica i recorreguerem uns quants passos molt interessants pel Chemin des Miners abans de reunirnos amb els companys al Refuge de Portillon.

Resumany - 109
Partint de La Soula.


Resumany -
111
Col de Gourgs Blancs.


Resumany -
112
Pic Gourdon, amb en Ramiro Biesa.


Resumany -
114
Spijeoules. Darrera el que s’ens tirava a damunt.


L’endemà tocava novament crestes i el tram tal vegda més interessant del viatge, però durant la nit va nevar i tots els cims estaven enfarinats i coberts d’una fina capa de verglas, així que s’acabava també l’ascens al Jean Arlaud.

Al manco aquest dia va sortir amb sol i tot i el fred poguerem anar fent els cims més senzills de la cresta del Gourgs Blancs. Així després de fer de sortida l’arrodonit cim de la Tusse de Montarqué i de tornar a Espanya pel Puerto de Oo ens enfilarem al cim del Camboué i ja que estavem aprop a la Punta Lourde-Rocheblava, ja enmig de la boira que anava i venia.

Ja que hi erem els que teniem encara ganes de cim continuarem crestejant per assolir els cims dels tres Clarabides i el Pico Gías, per arrodonir la millor jornada del viatge amb un total de 5 cims, cinc per damunt de tres mil metres. Ferem nit al Refugi d’Estós.


Resumany -
115
Refugi de Portillon.


Resumany -
117
Tusse de Montarqué amb en Miquel Calafell.


Resumany -
118
Pic Camboué.


Resumany -
119
Punta Lourde-Rocheblave.


Resumany -
120
Clarabide oriental.


Resumany -
121
Clarabide Central.


Resumany -
124
Refugi d’Estós.

El darrer dia es tractava d’anar del refugi d’Estós al de Viadós on teniem la furgoneta per tornar cap a Barcelona. El dia novament va sortir molt lleig, tapat i en assolir el Puerto de Chistau ho ferem enmig d’una espessa boira. La resta ja era només davallar fins a Viadós i després l’homenatge final abans de tornar cap a Palma.

Resumany -
125
Pujant al Puerto de Chistau.


Resumany -
126
Arribant a Viadós.


Aquest ha estat un poc el resum del meu any muntanyenc. I esperant que aquest nou any sigui millor en tots els aspectes, vos desig a tot que també tengueu  un bon any 2016!!.