27 d’agost 2015

Primer vivac de na Marina.

La veritat es que ja feia molt de temps que havia planejat anar a fer un vivac amb na Marina, ja a l’estiu passat fins i tot, però per una raó o per l’altra no havia aconseguit trobar el moment adequat per fer-ho i sempre que li proposava l’aventura “d’anar a  dormir a sa muntanya” semblava que ella s’il·lusionava amb fer-ho.

Ja durant la primavera havia planificat anar al “Coll de na Heidi” i plantar allà la tenda a darrera hora del dia, però quan les temperatures varen començar a ser agradables les diferents circumstàncies familiars ens varen impedir que el projecte es pogués dur a terme.

Finalment aquest estiu estava decidit però finalment ha costat arribar a fer-ho.  Com que la primera setmana d’agost estava de vacances i enguany no partia a fer cap aventura pirenaica, em tocava quedar-me a cases a  estar un poc amb na Marina, però com que enguany les vacances les he passat més temps arreglant coses per casa i fent gestions  tampoc tenia molt de temps per planificar el vivac.

A mi em feia ganes fer un vivac “autèntic” a un cim clàssic de la Serra, però com que hi havia d’anar jo tot sol, em mostrava un poc caute a l’hora d’anar-hi ja que no sabria com respondria na Marina i si tendria cap problema, i estan allunyat de la civilització jo tot sol amb ella i ben carregat amb tot si les coses no anaven com pensava podia ser un problema.

Per tant havia de trobar un lloc on poder fer-ho relativament aprop del cotxe i com que m’agrada sempre aprofitar al màxim les sortides si ja podia ser un lloc interessant fotogràficament millor que millor.

Aleshores vaig penasr en anar fins la Talaia d’Albercutx. La veritat es que per fer un vivac tampoc és un lloc que m’agradi especialment. Fins que no es fa fosc está sempre ple de guiris fent fotografies i per suposat com passa en aquests llocs de fácil accés i massificats l’entorn està molt degradat, ple de fems, paperets i olor a pixum, però a favor te les seves magnifiques vistes i que des d’allà podriem veure de nit tots els llums de la badia de Pollença. I a més en cas de problema tenia el cotxe a tan sols cinquanta metres per si havia d’abandonar.

A més es va donar la coincidència de que tenia una alineació perfecta per treure una fotografia que tenia en ment ja feia temps tal i com havia estudiat amb el TPE els dies anteriors, així que el lloc estava decidit, ara només faltava convèncer a na Marina.

Hem d’anar a dormir a sa muntanya?” “Sii, a sa muntanya!!” va exclamar tot d’una. “I sa mami?” “No sa mami no vendrà perquè te feina” Després de semblar que el fet que na Rosa no pogués venir suposàs un hándicap, ràpidament es va animar i embullar i es va passar l’horabaixa xerrant només d’anar a dormir a la muntanya amb el papi.

Aquesta primera vegada i com que tenia el cotxe aprop i podriem fer uns quants viatges tampoc vaig mirar-me molt el tema del material a dur. Com que els dies estaven essent novament molt calurosos no creia passar gens de fred. Na Marina volia dur el seu llit inflable de na Peppa Pig. Agafaria una esterilla per posar a davall perquè no es foradàs i jo amb el sac prim m’havia de sobrar. Així i tot vaig decidir agafar encara un sac prim que tenc des d’al·lot i que es pot obrir com una manta per si feia falta tapar-nos un poc més.


Albercutx -
001
“Mos n’anam a dormir a sa muntanya!!”


Partiem així passades les sis i mitja de l’horabaixa cap a Formentor. Novament el dia havia estat un autèntic “forn” com la majoria d’aquest estiu horrorós en quant a temperatures, i pujant cap el nord aquestes encara pujaven. Per devers Inca el cotxe marcava ja 36 graus.

Enfilarem la pujada cap a la Talaia d’Albercutx després d’obrir-nos pas entre el merder de cotxes que hi havia al cada vegada més ple mirador del Colomer. I després n’hi ha que ens miren amb mala cara als que deim que Mallorca està saturada i no pot aguantar tanta de gent a l’estiu.

Si hagués vengut jo tot sol per dormir allà o simplement per fer fotografies hauria pujat més tard però amb  na Marina volia tantejar un poc el terreny i arribar amb temps. Aquest inconvenient em suposava que allà adalt a la Talaia torbaria encara molta de gent amb el conseqüent problema d’espai per deixar el cotxe.

I efectivament en arribar adalt hi havia un embós de cotxes aparcats, els que arribaven i els que volien sortir i la carretera que puja fins els antics barracons militars es ben estreta. Per sort i ja vegent-me el merder vaig decidir deixar el meu aferrat a la cuneta a l’únic lloc on podia fer-ho deixant passar als cotxes

Ale, hem arribat” li vaig dir a na Marina. “La veus a sa torre?” “Siiii” “Aquesta torre era per defensar-se des pirates” li vaig dir perquè la seva imaginació començars a donar-li voltes. “Vull pujar" em va dir tot d’una. “Noo adalt no hi poden pujar es nenes, es molt perillós”. Ja sabia jo que em demanaria per pujar, però anant tot sol i sense gens de material no em volia aficar en aquest embull de pujar-la i sobretot baixar-la per l’escala de ferro que puja fins adalt de la torre.

Venga, anem adalt a mira un poc on hem de posar es llit i berenarem” “Sii que tenc gana”. D’aquesta manera deixarem les coses al cotxe i només vaig agafar la càmera i una bossa de Quelitas perquè na Marina berenàs. “Jo duc ses Quelitas” em va dir tot d’una.

Amb compte pujàrem les escales que et deixen al pau de la Talaia d’Albercutx, plena de turistes fent fotografies però ens desviarem a la dreta cercant un bon lloc per seure i berenar amb les magnifiques vistes.

Aquí el terreny esta extremadament trepitjat amb la gran quantitat de gent que visita aquest indret. Tot d’una vaig localitzar un possible emplaçament pel nostre campament. Havia de tenir en compte que al vessant nord hi ha un penyassegat i no volia tampoc estar massa aprop amb na Marina. “!Aqui ves alerta, no te moguis de davora meu”.

Localitzat el lloc aprofitarem per treurer-nos algunes fotografies gaudint de les vistes. “Tenc sed” em va dir na Marina. Aleshores vaig caure en l’errada que havia comés. Haviem agafat el berenar però havia deixat l’aigua al cotxe. “S’aigua és a n’es cotxe haurem de tornar a baixar”.


Albercutx -
004
Les sempre fantàstiques vistes de la península de Formentor.


Albercutx -
002
Vistes a la Badia de Pollença.


Albercutx -
007
Davora la Talaia d’Albercutx.


Per sort com ja he comentat teniem el cotxe a poc més de 100 metres, per tant començarem a davallar cap ell, creuant-nos amb tots els turistes que pujaven cap a la torre. Allà abaix al final de la carretera continuava el “merder” de cotxes.

Ara si ja vaig decidir agafar la motxilla amb tot el material, deixant només abaix les esterilles, ja que tanmateix no feia comptes montar el vivac fins que no hagués desaparegut d’allà tota la marabunta de turistes. A pesar de les dificultats la meva intenció era poder treure algunes fotografies a posta de sol.

Ben carregat era hora de tornar a pujar a la torre donant la mà a na Marina que novament em va demanar per pujar-hi. Es clar vegent que tothom i pujava com no havia de tenir ganes de pujar-hi ella. Si m’hagues acompanyat qualcú més tal vegada ho hauria provat però no anant tot sol.

Venga anem a cercar un lloc per seure i menjam unes quantes Quelitas” “Sii, vull Quelitas”. Aleshores mentre na Marina menjava les Quelitas, jo vaig poder entretenir-me uns minuts treguent algunes fotografies, això si amb un ull a la mira de la càmera i l’altre a na Marina ja que no em fiava de que es mogués cap el penyassegat.

Albercutx -
008
“Quelitas per berenar”.


Albercutx -
003
“No me separ de ses Quelitas”.


Albercutx -
010
Vistes al Colomer, amb la mar ben encalmada.


Albercutx -
011
La Punta d el’Avançada I la Badia de Pollença.


Albercutx -
012
Contrallums cap a les crestes de la costa nord.


Així vaig poder fer unes primeres proves d’enquadrament amb el teleobjectiu de cara a la sortida de sol de l’endemà. Just allà on haviem d’establir el nostre vivac i per escassos metres no acabava de veurer-se el far de Formentor, mig tapat pel Fumat, però era preferible això que no fer el vivac aferrats al penyassegat, no fos cosa que de nit na Marina em rodolàs per avall.

Poc a poc el sol anava baixant i s’acostava el final del dia. Na Marina començava a estar una mica impacient. “Quan posarem es llit de na Peppa?” em demanava tot el temps. “Espera un poc quan sen vagit tota sa gent”. “I perquè no sen van?” “Perque estan fent fotos, quan s’hagi amagat es sol se n’aniràn”.

Durant aquest temps i per fer passar els minuts ens entreginguerem “escalant” les roques dels voltants i botant cap abaix una i una altra vegada. D’aquesta manera també anava gastant energies i seria més fácil que s’adormís donat el moment.


Albercutx -
015
El Fumat I el Far de Formentor, l’enquadrament per l’endemà.


Albercutx -
017
Gaudint de les vistes.


Albercutx -
014
“Aquest és un bon lloc per dormir”.


Albercutx -
020
Escalant per les roques dels voltants.


S’estava apropant la posta de sol. Aquest s’havia d’amagar per darrera de la Serra del Cavall Bernat, gairebé a l’alçada del Morro de Boquer i esperava treurer-ne qualque fotografia interessant. Na Marina em seguia insistint en montar ja el seu llit, aleshores varem davallar novament cap el cotxe, deixant adalt la motxilla. El nombre de turistes que hi havia al cim ja havia disminuit molt i semblava que la situació estava més o manco controlada.

Només ens faltava per agafar les dues esterilles i el llit inflable de na “Peppa Pig” per na Marina. “Venga ràpid cap adalt que s’amagará es sol” li vaig dir després d’agafar el llit. I es que observava que per moments la llum disminuía i mirant cap el Cap de Formentor els tons eren ja més rogencs.

Tot just arribar novament adalt vaig preparar el trípode al costat del penyassegat mentre na Marina s’entretenia amb les esterilles. “Jo prepararé es llit vale?” em va dir. “Si vale, però no te moguis d’aquí eh?”.

La posta de sol no va resultar però com havia esperat. Just quan faltaven pocs minuts perquè el sol s’amagàs per l’horitzó aquest va entrar dins una  capa de niguls i es va amagar abans d’hora impedint la fotografia desijtjada.

No importava això, la sessió fotográfica en aquest cas era només un afegit i l’objectiu del dia era gaudir amb na Marina del seu primer vivac. Alehsores vaig guardar la càmera i el trípode i començarem a preparar el nostre “hotel baix les estrelles”.


Albercutx -
022
Contrallums cap el Morro de Bóquer.


Albercutx -
027
Esperant la posta de sol.


Albercutx - 025
Que ja li faltava poc.


Els pocs turistes que encara quedaven pels voltants de la torre ens miraven amb cara extranya quen ens veren treguent les esterilles i sobretot el llit de na Peppa i començar a inflar-lo. “Jo també vull inflar” em va dir na Marina, però vaig acabar fent-ho jo per guanyar una mica de temps.

Na Marina estava cada vegada més animada i embullada i gairebé no em va donar temps a acabar d’inflar el llit i ja es va aficar a dins i a pegar-hi bots. “Ves alerta que encara el foradarem” li vaig dir. Per sort havia agafat la precaució de posar l’esterilla a davall per evitar-ho.


Albercutx -
028
Començant a preparar el campament.


Albercutx - 030
Mentre el sol s’amagava.


Albercutx -
032
Inflant el llit de na Marina.


Albercutx -
034
I provant-lo.


Albercutx -
035
Campament montat.


Amb el sol amagat ja darrera els niguls la llum ambient va anar minvant a poc a poc.  “Hem de sopar?” “Sii tenc gana ja”” No sé com en pots tenir tanta amb totes ses Quelitas que t’has menjat” li vag dir.

Així començarem a sopar mentre a poc a poc la nit anava guanyant terreny. “Ara aviat veurem llumets” “Jo hi vull anar a nes llumets” “Es llumets no se mouen son de ses casetes que hi ha a enfora. Espera anem a veurer-los millor. “

Aleshores ens desplaçarem un poc més cap el sud per poder apreciar tots els llums de la Badia de Pollença. “Oooh quants de llumets” va exclamar na Marina ben sorpresa. Tornarem novament al nostre campament i continuarem sopant.,

I tu perquè no t’afiques dins es sac” “Perque fa calor Marina, jo per mi dormiré a dafora”  “Però jo vull que entris dins es sac” “Venga vale, però només ses cames que ja te dic que fa molta calor” I es que tot i que començava a refrescar una mica seguia fent encara molta calor i sobretot molta humitat. Em pensava que seria una nit ben encalmada i càlida… i res més lluny de la realitat.

Poc a poc es va anar fent de nit. “Fa fosca” em deia na Marina. “Si però no has de tenir por. A més jo estaré aquí davora tu” “No tenc por”. Em va contestar. “Em de telefonar sa mami?” “Siiii”.

Després d’una conversació ben animada amb sa mami era hora de començar a intentar dormir, però que va era impossible na Marina duia una embullada que ni me la imaginava. Pegant crits i bots a damunt meu.


Albercutx -
036
Començant a embullar-se.


Albercutx -
037
Hora de sopar.


Albercutx -
038
Jugant abans de dormir.


Albercutx -
039
“Bona nit”.


Finalment vaig aconseguir que es calmàs una mica començant a mirar les estrelles i a contar-les. De tot d’una encara amb un poc de claror només s’apreciaven les més brillants .“Mira allà n’hi ha una altra” em deia na Marina quan en localitzava de nova.

Ens passàrem una bona estona contant estrelles. “Un, dos, tres, quatre…., trenta dos…” i d’aquesta manera a poc a poc na Marina va anar agafant son. Fins que finalment vaig notar com la seva mà ja no em feia força. S’havia quedat adormida.

Ella estava ben cómoda dins el llit però jo la veritat es que estava molt incòmode. El lloc l’havia escollit com ja he dit perquè no tengués perill i hi poguessim estar tots dos junts, però estava un poc inclinat i hi havia unes quantes pedres que no havia pogut llevar i me les estava clavant totes a l’esquena.

Per acabar de posar-m’ho millor, ja aprop de la mitjanit vaig sentir com arribava un cotxe i les veus dels que havien arribat. Semblava que estaven montant el seu campament aprop dels barracons però aquest no va ser el problema, sinó que poc més tard pujaren a la torre i estaren xerrant en veu alta durant una bona estona.

Devers les una del vespre, vaig guaitar fora del sac. Bé en realitat vaig aixecar el cap ja que jo estava damunt el sac perquè tenia molta de calor. Vaig veure la lluna sortint per l’horitzó darrera el Cap de Formentor. No vaig intentar però treure fotografies ja que era fosca negra i era impossible treure una fotografia ben il·luminada ja que hi havia massa contrast entre la lluna i la resta.

Dontant voltes i més voltes finalment crec que em vaig adormir una estona. Em vaig despertar devers les tres de la nit. El temps havia canviat, començava a bufar vent i ja no feia tanca de calor com hores abans.

En qüestió de pocs minuts el que era una suau brisa que alleugeria la sensació de calor es va anar convertint en un vent a ràfegues bastant molest. I com que venia del sud no tenia cap protecció. No feia molt de fred però si que es notava estant dafora del sac.

Vaig intentar protegir un poc na Marina col·locant la motxilla davant d’ella però tampoc es notava gaire. També vaig haver de col·locar tot el material a dins perquè el vent cada cop era més fort i amenaçava amb fer-me volar les coses.

A partir d’aquell moment la meva principal preocupació va ser que na Marina no passàs fred. A part de tapar-la amb l’altre sac prim ja que s’havia adormit per damunt del llençol del seu llitet vaig obrir la cremallera del meu i la vaig tapar també.

Jo estava molt molt incòmode però preferia això a que na Marina es constipàs. Per sort ella estava ben adormida i llevat d’algun moment que va remugar va dormir com un tronc. Jo en canvi estava passant una nit bastant dolenta.

El fort vent aixecava fins i tot la meva esterilla ja que estava amb mig cos damunt el llit de na Marina per poder tapar-la. Lluny d’afluixar a mesura que passava la matinada les ráfegues de vent cada cop eren més fortes.

Amb aquestes condicions ja començava a donar per perduda també la sessió fotográfica a sortida de sol. No havia duit bean bags, i tot i el trípode, amb el teleobjectiu segur que les fotografies sortirien mogudes.

El despertador sonava a les 6 del dematí. No se com però finalment em vaig quedar adormit. Tampoc havia dormit massa més d’una hora però va anar bé. El vent seguia bufant amb molta de forá. Na Marina per sort seguia ben adormida i tapada.

Vaig sortir del sac. La temperatura era bastant més fresqueta que la que haviem tengut al principi de la nit però es podia soportar bé amb calçons i mànega curta. Era més la incomoditat del vent.

Ja clarejava. La sortida del sol estava prevista aproximadament a les 6:45 i tot i el fort vent hi havia una cosa que d’alguna manera  m’animava i es que el cel estava molt apagat i gris, senyal de la intensa calitja que hi havia a l’horitzó. Realment el fenòmen del vent a ráfegues era un poc insòlit amb les condicions ambientals que hi havia.

Vaig tapar na Marina amb el meu sac, procurant enganxar-lo amb la part d’abaix del mateix llit ja que amb les ráfegues de vent amenaçava en sortir volant i acabar per devers el Colomer i amb un ull mirant tot el temps cap a na Marina vaig estudiar un poc la situació i intentar trobar un lloc on posar el trípode i minimitzar els efectes del vent.

Semblava que tendria sort i vaig trobar una encletxa entre roques. Si posava el trípode allà pràcticament sense extendre les seves potes estaría una mcia protegit, però ho havia de provar. En posar el 50-500mm i enquadrar cap el Fumat, vaja si es notaven les trepidacions produides per les ráfegues de vent. Les primeres proves que vaig fer varen quedar completament mogudes. També es clar que les exposicions encara eren molt llargues però la cosa estava complicada.

Vaig intentar posar la càmera directament sobre la roca però no vaig trobar la manera de que quedàs bé. Novament maleïa no haver duit uns beang bags. Així que no em quedava més remei que provar sort a l’encletxa entre les roques i creuar els dits perquè en el moment de la sortida del sol les ráfegues minvassin.


Albercutx -
041
Primeres clarors del dia.


Albercutx -
042
Na Marina seguia dormida.


Tot i estar mirant cap el Cap de Formentor com ja he comentat tenia l’altre ull mirant cap a na Marina que estava just darrera meu a uns quatre metres. De momento seguia ben adormida però en qualsevol moment es podia aixecar.


Albercutx -
046
Esperant la sortida del sol.


Em va sorprendre el fet de que en aquells moments fins a 3 fotógrafs més apareguessin també per treure imatges de la sortida del sol. Primer dos alemanys que es varen enfilar adalt de la torre i tot que no els entenia semblava que es remugaven i es berallaven també amb el vent. Després va aparéixer també un altre que es va situar al costat meu després de demanar-me permís. A mi no em molestava perquè el meu enquadrament era ben enfora a gairebé  500mm en dirección al Fumat.

La qüestió és que entre una cosa i l’altra em vaig despistar i el sol va guaitar entre el cim del Fumat i el de la Roca Blanca. Aproximadament per on havia calculat però sempre quan es juga amb aquestes focals tan llargues hi ha un marge d’error, així que ràpidament vaig haver de reenquadrar un poc.

La il·luminacio era perfecta, la gran quantitat de pols en suspensió d’aquells dies feia de filtre natural i el disc solar apareixia ben difuminat. Però el vent seguia fent de les seves. Vaig començar a treure fotografies, amb el mode de mirall aixecat i intentant qu en el momento de pitjar el disparador remot no hi hagués cap ráfega.

Moltes fotografies varen sortir mogudes, ho veia a simple vista a la pantalla de la càmera o d’altres es que ja ho intuía sense haver de mirar, però algunes es varen poder salvar de la sessió. Fins i tot quan el sol ja havia sortit gairebé tot i s’havia situat ja a la vertical de la Roca Blanca vaig poder permetrer-me el luxe de treure algunes imatges vertical.


Albercutx -
051
El sol començava a guaitar.



Albercutx -
054
Reenquadrant la imatge.


Albercutx -
055
Enquadrament vertical.



Albercutx -
057
I en horitzontal.


Albercutx -
062
La sortida del sol va ser meravellosa.


Albercutx -
074
Poc a poc el sol anava pujant per l’horitzó.


Albercutx -
076
I ràpidament va començar a “cremar” la imatge.


Els pocs minuts que va durar la sessió varen esser fantàstics i molt intensos, lluitant contra els elements. Pero com ja he dit sempre si l’objectiu s’aconsegueix amb més dificultats s’assaboreix molt millor.

Amb el disc solar ja clarament per damunt de l’horitzó i quan ja començava a “cremar” les imatges vaig començar a recollir tot el material, cosa que va sorprendre un poc al que s’havia situat a davora meu. Per mi la sessió ja s’havia acabat. Es clar que encara hi havia coses interessants per fotografiar però el meu objectiu ja estava aconseguit i en qualsevol moment na Marina es podia despertar.

I no va tardar gaire a fer-ho. Just quan acabava de recollir el teleobjectiu dins la seva funda es va aixecar de cop de dins es sac, amb cara de pocs amics. “Ueeep bon dia” M’esperava que es posàs a remugar o a plorar però no va respondre amb un “bon dia!!” ben content. “Que tal, has dormit be? “ “Siii” De totes formes encara se notava a la seva expressió que no s’havia acabat de dexondir. Però al manco ja era bona senyal.

El vent seguia bufant amb ráfegues ben fortes, però no semblava que a na Marina li afectàs de moment. Ens tregurerem unes quantes fotografies i vaig començar a preparar el berenar. “Venga que t’he duit per fer Cola Cao”.

Els que ho estaven passant segurament malament eren els tres que havien col·locat les tendes a damunt els barracons. Literalment semblava que havien de sortir volant i acabar devers Menorca. Únicament el pes del seus inquilins feia que s’aguantassin, però rebien unes estemenejades ben fortes.


Albercutx -
079
El sol ja havia sortit completament.


Albercutx -
082
“Bon dia”.


Albercutx -
084
Na marina encara “estava dormida”.


Albercutx -
081
I jo em resistia a acabar la sessió fotográfica.


Albercutx -
085
El dematí si es notava el fort vent a la mar.


Albercutx -
086
I aquests tres gairebé surten voltant.


Albercutx - 088
Hora de berenar.


Albercutx -
089
Berenant.


Noltros però a lo nostre ens preguerem el berenar, na Marina el seu Cola Cao i jo el meu cafè amb llet. “T’ha agradat dormir aquí?” “Si, però ja vull tornar a casita “” Ara hi tornarem, primer hem d’acabar de berenar i després recollirem es sacs”. Abans telefonarem novament a la mami que estava a punt de partir a fer feina i li donàrem un poc d’enveja. “He contat estrelles” li va dir na Marina “ I m’ho he passat molt be”.

Ara ja si vaig començar a recollir tot el material, tant el fotogràfic com el de vivac. Na Marina va recollir el seu llit de na Peppa Pig i jo el vaig acabar de desinflar i guardar a la seva funda. Aquesta vegada em vaig organitzar un poc millor per fer només un viatge fins el cotxe.


Albercutx -
090
Primers rajos de sol del dia sobre el Mirador des Colomer.


Albercutx -
091
Talaia d’Albercutx.


Albercutx -
093
Acabant el berenar.


Albercutx -
095
Començant a recollir el campament.


Albercutx -
096
Plegant el llit.


Albercutx -
097
I acabant de desinflar-lo.


Albercutx -
098
Platja I illot de Formentor.


Albercutx -
099
Vistes al Cap Pinar.


Dues fotografies per despedir-nos del que havia estat el nostre hotel per un dia i partirem cap el cotxe. Ens esperava una hora de camí fins a Palma on encara ens posarem en remull a la nostra piscina.


Albercutx -
100
Primer vivac completat amb exit.


Albercutx -
102
Acomiadant-nos de la Talaia d’Albercutx.