Torrent des Gorg Blau - I

Aquesta temporada encara no havia fet cap vegada Sa Fosca. No ha estat una temporada amb pluges espectaculars com les dues darreres però si que hi ha hagut un parell de dies on els torrents més aquàtics han duit un caudal aceptable, entre ells el Torrent des Gorg Blau, però sempre per una cosa o per l’altra he acabat fent o bé altres torrents o bé altres activitats.

Però el 16 d’abril ja el tenia marcat des de feia temps amb en Pedro Galmés per anar a fer Sa Fosca, tant si duia aigua com si no, ja que na Silvia, la seva filla venia des de Barcelona aprofitant les vacances de Pàsqua hi tenia ganes de fer-la per primer pic.

Al final el dia 16 va arribar, i després de moltes setmanes sense pluja (un inici de primavera ben eixut) el torrent des Gorg Blau estava ben sec a la seva part inicial i únicament els habituals gorgs plens de la part final i l’inici de Sa Fosca es mantenien plens i amb un caudal mínim.

Com que segurament estaríem bastant de temps a realitzar el recorregut, de fet la idea era anar tira a tira ja que a més la temperatura havia de ser agradable, vaig pensar en aprofitar per dur la càmera réflex i el trípode al torrent per intentar treure algunes fotografíes bones.

La part bona de que estàs el torrent “eixut” era que hi havia més llocs per poder treure el trípode que quan el torrent és actiu on la major part del recorregut és aquàtic i hi ha molts pocs lloc on poder treurer-lo.

La part “dolenta” del torrent eixut, és que el recorregut és fa molt més feixuc i lent. Amb els gorgs eixuts, molts de llocs on es pot botar hi ha que posar corda i la sortida d’alguns gorgs sol esser bastant complicada, sobretot la del conegut “gorg eixut” que té bastants de metres de fondària.

Topografia del torrent des Gorg Blau (clickau per ampliar).

Aixi quedarem, el dissabte dia 16 a les 7 i mitja del dematí a Inca. Finalment a part d’en Pedro, Na Maria i Na Silvia, varen venir en Tomeu Pont i en Mateu Palmer, amb qui ja haviem fet unes quantes sortides les setmanes abans hi l’hi haviem comentat de venir amb noltros.

El dia abans ja havia preparat tota la motxilla i el dissabte vaig arribar prest a Inca on ja hi havia en Mateu. Un poc més tard va arribar el “grup de Sant Llorenç” al complet. Ferem un cafetet i després de repartir-nos en dos cotxes partirem cap Escorca.

Allà varem deixar el meu cotxe i la roba de recanvi. Carregarem totes les motxilles dins el maleter del 309 d’en Tomeu i ens aficarem tots 6 com poguerem per anar fins l’aqueducte de Sa Calobra.

Ja allà berenarem una mica i ens començarem a posar els neoprens. La temperatura era bastant agradable tot i ser primera hora del dematí i en previsió de que no trobaríem cap gorg amb aigua fins poc abans del Salt des Pas vaig decidir posar-me unicament la par de davall del neopré per no suar massa.

Abans que noltros ja hi havia dos torrenters més que s’estaven preparant per entrar al torrent amb els quals parlarem una estona mentre tots ens acabavem de posar el neopré.

Abans de partir vaig posar la càmera al trípode i ens ferem la fotografia de grup, i iniciarem el descens per la carretera per anar a cercar el camí que baixa fins l’antiga central de Turixant. Ens despedirem momentàniament dels altres dos torrenters, que encara estaven acaban de berenar.

A punt per començar el descens.

El camí de baixada cap el torrent no estava banyat com ho sol estar habitualment quan el torrent és actiu, fent que tota aquesta davallada patini molt, especialment el tram final de davallada just quan ja es veu l'antiga central de Turixant. El torrent també en aquest punt era ben eixut, oferint un aspecte bastant diferent a quan l’aigua corre.

Partint carretera avall cap a l’inici el torrent.

Agafant el camí de baixada a la central de Turixant.

Arribant a l’antiga central deTurixant, punt d’entrada al torrent.

Així, sense perdre temps iniciarem la baixada pel torrent. Com que tota aquesta part inicial era eixuta vaig anar directament amb la càmera penjada del coll per anar fotografiant aquesta part on encara la llum permet fer-ho sense necessitat del trípode.

Després d’un primer tram sense cap resalt destacable, on el torrent és obert, arribarem al lloc on es sol formar el primer gorg del torrent i hi ha la primera desgrimpada. Amb el nivel del gorg alt la desgrimpada és més senzilla però amb el gorg eixut com estava, el tram final de desgrimpada és una mica més complicat però es podia salvar bé en oposició.

Un a un anàrem davallant aquest primer resalt, cadascú com més bé li anava (hi havia també una corda fitxa que ajudava a la maniobra). Abaix hi havia només un petit “bassiot” com a restes del gorg que es forma quan el torren tés actiu i on hi ha que pegar la primera nedada del dia.

Principi del torrent.

Arribant al primer resalt destacable del torrent.

Desgrimpant aquest resalt.

Vista d’aquest primer salt.

Primera part del torrent.

A continuació el torrent continuava de la mateixa manera, obert i sense cap resalt destacable. Aquesta és una de les primeres parts del torrent que és solen eixugar i sol acabar en un punt on hi ha el segon resalt important.

Aquest resalt es supera sortint primer del talveg per l’esquerra i després degrimpant cap a la dreta aprofitant un gran bloc de roca. Al final hi ha que pegar un petit bot fins a situar-se novament al mig del tàlveg del torrent.

Continuavem aquesta primera part oberta del torrent.

Arribada al segon resalt del torrent.

Vista d’aquest salt des d’abaix.

Na Silvia desgrimpant el salt.

Poc a poc les parets anaven guanyant en verticalitat, i poc després de passar per lloc on ve el torrent de Turixant començarem a sentir correr l’aigua que sorgia d’entre les roques i començarem a trobar els primers i petits gorgs.

En aquest tram, el torrent, encara bastant ample, va fent petits resalts desgrimpables on ens varem haver de banyar per primer cop els peus. En tot aquest tram vaig seguir amb la càmera a la ma, anant amb molt de compte. I es que a més ve ser una de les millors zones per fotografiar, ja que l’aigua dels gorgs pràcticament en calma ens mostrava uns meravellosos reflexes.

En alguns dels gorgs que trobarem en aquesta zona fins i tot l’aigua va arribar fins a la cintura, i per no haver d’amagar la càmera fins i tot la vaig haver de passar en algun punt a na Maria i en Pedro més que res per por de no patinar i caure dins el gorg en el moment de la desgrimpada.

Aquest tram de gorgs i reflexes on el torrent començava a a engorjar-se va ser un dels que em vaig entrenir més fent fotografíes cosa que va fer que me retrassàs bastant de la resta del grup. Quan men vaig donar compte estava tot sol fotografiant un dels gorg, així que sense perdre més temps vaig continuar ben aviat el descens.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 19mm • Iso400 • f/9 • 1/160seg.
Poc a poc les parets del torrent guanyaven en verticalitat.

ç
Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 19mm • Iso400 • f/8 • 1/160seg.
Apareixia l’aigua per primer cop.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/3,5 • 1/80seg.
Reflexes als gorgs.

Tocava banyar-se per primer pic.

Gorg ple de verdet.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 8mm • Iso400 • f/4 • 1/160seg.
Reflexes.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/5 • 1/80seg.
Reflexes.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/5 • 1/50seg.
Gorgs d’aquesta primer part del torrent.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/5 • 1/250seg.
Més reflexes.

Atravessant aquests primers gorgs.

Detall d’un gorg.

Després d’un centenar de metres encara més o manco plans o amb pocs resalts destacables i on l’aigua deixava de correr novament, arribarem al lloc on es forma el primer gorg on ja era necessari banyar-se completament. Així hi tot el seu nivel estava molt més baix que quan el torrent és actiu. De fet en Pedro estava esperant just a la vorera del gorg, després de desgrimpar uns metres i aquella zona es troba submergida dins l’aigua quan el gorg es ple. Aquí éson hi ha el primer bot del torrent. Ara però el bot es reduia a mig metre d’altura.

Com que tocava nedar i vaig posar-me la jaqueta del neopré i vaig amagar la càmera dins el pot estanc. I ben freda que estava l’aigua, no sobrava gens ni mica la jaqueta. Vaig anar nedant fins a la sortida del gorg i novament vaig treure la càmera del pot per fotografiar aquest gorg des de l'altre costat. A més la vaig deixar a dafora ja que no haviem de trobar cap gorg més fins arribar al Pont Natural. Aquí novament els meus companys em varen deixar enrera ja que em vaig entrenir a fer fotografíes, però tampoc massa ja que no volia fer esperar.

En Pedro mirant el primer gorg en que tocava nedar.

Primera nedada del dia.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/3,5 • 1/60seg.
Vista d’aquest gorg un cop atravessat.

Després del gorg venia un nou tram amb bastant de caos de blocs i que s’evita per la dreta seguint un tirany i tornant al tàlveg del mateix ben aprop del que és el primer salt important de tot el torrent, el Salt des Pas.

Abans d’arribar a la capçalera del Salt però hi ha una petit resalt per baixar d’un gran bloc que hi ha al mig del torrent. Hi ha un ancoratge per posar la corda i de fet quan hi vaig arribar en Tomeu ja l’havia posada i estava rapelant, però la desgrimpada es bastant senzilla deixant-se caure per un tobogán que hi ha a la dreta amb compte ja que la roca aferra molt i més amb el neopré. En arribar a la punta només hi ha un petit bot de mig metre.

Els meus companys arribant al punt on el torrent es tanca definivament.

Preparant les cordes.

Situats ja al Salt des Pas tocava posar corda si o si. Quan el gorg es ple hi ha gent que el bota desgrimpant uns metres per dins un forat que deixa a la vertical del gorg i botant d’allà uns 8 o 9 metres però ara el gorg era eixut i el salt en fa uns 15 des d’adalt de tot.

Vaig ajuntar les dues cordes de 20 i en Tomeu va partir el primer cap avall. Just quan erem allà els altres dos torrenters que haviem trobat a l’inici ja ens havíen agafat així que just després de jo que vaig rapelar el segon els hi varem dir que utilitzassin la nostra corda per passar, ja que ells només eren dos i havien de fer més via.

Amb el gorg eixut és molt més fácil fer fotos en aquest punt on l’engorjat ja fa que la llum minvi bastant i per tant vaig treure el trípode fer anar fotografiant la resta del grup rapelant el Salt. La veritat es que el nivell que assoleix aquest gorg quan es ple es de un bon grapat de metres.

En Tomeu rapelant el Salt des Pas.

Na Maria en el mateix salt.

El torn d’en Mateu.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/8 • 1/3seg.
Vista del salt des d’abaix, molt diferent a quan el gorg es ple.

Tot seguit venia el següent salt, el Salt des Ninot. Per arribar a la capçalera tocava però fer la primera grimpada per sortir del gorg eixut pel seu costat esquerre, tampoc gaire compliada però la primera d’unes quantes al llarg del recorregut.

Aquí va baixar primer na Maria i després un a un la resta mentre jo i en Tomeu feiem fotografíes. Aquí em vaig quedar jo el darrer. Novament la fesomia d’aquest bot varia bastant quan el torrent és actiu on es sol rapelar cap a la dreta fent una primera part de tobogán i després cap el gorg a fer-ho en eixut on ho ferem per l’esquerra aprofitant una encletxa i on la corda de 20metres arribava just just.

Penya encaixada després del següent salt.

Na Maria abaix del Salt des Ninot.

Després d’aquest salt venia un tram d’engorjat molt estètic i que amb el torrent actiu es sol fer nedant per dins una sèrie de gorgs serpentejants però que aquell dia evidentment estaven eixuts però no per això perd el seu encant l’engorjat. A més vaig poder entrenir-me a fotografiar-lo tranquilament amb la réflex sense haver de patir per l’aigua.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/3,5 • 1/10seg.
Engorjat d’aquesta primera part del torrent.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/3,5 • 1/30seg.
Passadissos estrets i sinuosos.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/9 • 1seg.
Sortida d’aquest primer engorjat.

Un poc més envant el torrent s’obre una mica fins arribar a un tram que és conegut com el Laberint a causa del caos que fa el resalt. Aquí la desgrimpada, una mica complicada es fa per la part de l’esquerra per una encletxa i aprofitant unes preses molt bones, però si un te les cames curtes al final ha de pegar un petit bot. Aquí vaig haver d’ajudar una mica na Silvia que a més s’havia equivocat en desconeixer el torrent hi havia intentat desgrimpar per un lloc equivocat i on al final es feia necessaria la corda.

En Pedro i na Maria arribant al Laberint.

Engorjat abans del Laberint.

En Pedro a la complicada desgrimpada del resalt inicial del Laberint.

Ajudant a na Silvia en aquesta desgrimpada.

En Tomeu mentres tant ja havia col•locat la corda per rapelar el salt de 15 metres que es forma aquí. Ho ferem per l’ancoratge que hi ha just a la capçalera. Hi ha un altre ancoratge situat damunt un bloc encaixat damunt el talveg del torrent i on és convenient rapelar quan el caudal del torrent és bastant alt ja que l’altre ancoratge et fa baixar per on va l’aigua amb força i oculta un forat on es bo de fer quedar cap per avall i atrapat per la força de l'aigua.

Abaix d’aquest salt també es forma un gorg quan duu aigua però que era ben eixut. Aquesta és una de les parts que és sol eixugar més ràpidament del torrent. Tot seguit ve un petit salt que amb aigua es bota amb facilitat però que ara requería posar corda (tot i que la desgrimpada es possible per la dreta però una mica exposada).

En Mateu rapelant el salt de 15 metres de sortida del laberint.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/9 • 1seg.
Vista d’aquest salt des d’abaix.

Després d’un nou engorjat sinuós preciós on trobarem un gorg encara amb cert nivel (fins la cintura) arribarem ja al Pont Natural on es notaven els senyals de torrentades passades en forma de una gran acumulació de branques. Aquí el so de l’aigua corrent començava a donar vida al torrent i es que un petit fil d’aigua començava a correr, alimentant el caudal del preciós gorg que es forma davall del Pont Natural.
Com que m’havia entretingut fent un parell de fotografíes havia arribat ja el darrer quan els altres, tret d’en Mateu ja eren dins el gorg. Però el lloc era preciós i el color blau de les aigües del gorg meravellós i no volia deixar passar l’ocasió de fotografiar-ho i més tenguent la càmera réflex i el trípode, aixi que vaig treurer-lo de la motxilla i em vaig situar a la capçalera del salt.
Un cop fetes les fotografíes ho vaig amagar tot cuidadosament i vaig botar al gorg per seguir amb el recorregut. L’aigua estava gelada però en moviment es podia aguantar perfectament.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/8 • 1/2seg.
Primer gorg mig ple abans d’arribar al Pont Natural.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/8 • 2,2seg.
Gorg de davall el Pont Natural.

A la sortida del gorg mirant cap enrera l’espectacle natural era també fantàstic i encara em vaig entretenir una estona més a fotografiar en ambdós costats. El lloc era ja un poc incòmode i no hi havia cap lloc eixut per deixar la roba amb la que embolicava la càmera dins el pot estanc i m’eixugava una mica les mans però va valer la pena aturar-me una estona.

Aquí havien montat corda per baixar el resalt i per no fer perdre temps li vaig dir a n’en Mateu que la recollís ja que el salt es pot desgrimpar per l’esquerra en oposició, així podien dur la corda més envant per si feia falta mentre jo m’entretenia fent fotos.

Després de tornar amagar tot el material i desgrimpar amb compte el salt i vaig nedar fins la capçalera del segïent resalt Sorprenentment el següent gorg presentava un nivel bastant baix i la sortida del mateix resultava bastant problemática ja que hi havia que fer una petita escalada d’uns dos metres.
En arribar-hi en Pedro ja estava a damunt de la roca que barra el pas i que hi havia que escalar en oposición per la dreta i estava pujant unes quantes motxilles amb la corda. Poc a poc un darrera l’altre anarem pujant de la millor manera que poguerem (alguns com en Tomeu arrossegant-se com una serp) fins adalt del bloc. Vistes les dificultats que varen tenir els altres em pensava que seria més difícil la pujada però encaixant-se en oposició i amb un poc de técnica es podia pujar bé, aixó si començava a fer-se feixuc el recorregut i encara en quedava…

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/8 • 1,8seg.
Meravellós aspecte del gorg de davall del Pont Natural.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/10 • 2seg.
Un altre gorg meravellós.

Després d’aquest ensurt novament l’aigua tornava a aparéixer i el recorregut es va fer manco feixuc. Aquest tram el torrent és fantàstic i forma una successió de petits resalts i gorgs llargs i estrets amb molta vegetació penjant de les parets verticals del torrent, un dels llocs més macos del recorregut. La majoria de resalts aquí son desgrimpables o es pot botar tot i que en algun es millor posar corda perque la desgrimpada no és senzilla.

Encara em vaig entretenir una estona en aquest tram a treure algunes fotografíes dels gorgs tot i que no totes les que hauria volgut ja que implicava a cada sortida del gorg i en un lloc incòmode treure el trípode, treure la càmera del pot estanc després d’eixugar-me una mica les mans preparar la foto. Treurer-ne dues o més per si es moviam tornar a amagar-ho, etc. i perdia molt de temps i em sabia greu pels companys. Però em vaig quedar amb un parell de posibles enquadraments pel futur. Està clar que per fer una primera “Fosca fotográfica” el millor es fer-ho en aquestes condicions que amb molta d’aigua i on es fa difícil poder treure la càmera amb seguretat.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/9 • 0,6seg.
Reflexes a un altre gorg meravellós.

Gorgs llargs i estret, la nota predominant en aquesta part intermitja del torrent.

Després de deixar enrera el preciós Gorg Verd arribarem a una de les “sales” més estètiques de tot el torrent on l’engortat s’obre una mica a mitjana altura per tancar-se adalt de tot oferint unes formes fantàstiques. Es comença aquest tram nedant per dins un gorg i s’arriba a una platja de còdols coneguda com la “Gran Platja”.

En ambdós costats aquí la fotografia es fantástica. Cap enrera ho és més encara segons el moment del dia en que un sigui en aquest punt quan la llum del sol entrant pel sostre es reflexa a les aigües del gorg i ofereix uns jocs de llums i ombres meravellosos. Aquell dia encara no es donava aquesta situació però el lloc és igual de fantàstic.

Cap a l’altra costat les formes que adopta el sinuós engorjat amb unes parets ja ben altes també es digne de destacar i tot això en un punt on és bastant fácil treure la fotografia ja que el talveg és bastant ample. Una vegada més em vaig quedar el darrer i bastant enrera dels altres fent fotografíes en aquest punt (no totes les que hauria volgut però no volia retrasar més el grup).

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/9 • 6seg.
Fantàstica “sala” abans d’arribar a la Gran Platja.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 22mm • Iso400 • f/9 • 6seg. • Revelat B/N amb Lighroom.
Una visió diferent del mateix lloc.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/11 • 3seg.
Engorjat posterior a la Gran Platja.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/11 • 3seg.
Descansant una mica en aquest punt.

Després de deixar enrera la Gran Platja el tàlveg es tornava a estrenyer (tant que es pot anar en oposició sense haver de pasar per dins l’aigua del gorg) i arribarem al Salt des Bony on novament l’aigua desapareixia i iniciavem el tram haitualment eixut que hi ha fins arribar al Pas des Duro. El Salt des Bony amb aigua al gorg es pot botar però amb el gorg eixut hi ha un rapel de gairebé 10 metres.
En aquest tram tampoc és que hi hagi cap gran resalt però el fet de que estigui eixut i que els salts siguin molt sinuosos i complicats obliga a posar corda en llocs on amb el torrent actiu es bota amb facilitat. En aquest tram tornarem a agafar als altres dos torrenters que ens havien adelantat i que no anaven tan haviat com hauríem pensat per ser només dos i noltros sis.

A destacar en aquest tram i poc abans d’arribar al Salt des Penyals, previ al Pas des Duro el conegut com a “Tobogàn Maleït” un bot que des d’adalt pareix que s’ha de fer amb corda però que té un tobogán estret a la seva part dreta. El que sembla que ha de patinar molt en realitat aferra i molt però des d’adalt dona la sensació de que has de patinar i hi ha un bon esclat.

Quan hi vaig arribar en Pedro havia posat corda però els hi vaig dir com desgrimpar-lo i poc a poc i amb compte ho anàrem fet tots. Quan el tobogán s’acaba a més encara quedava una desgrimpada amb oposició una mica complicada fins arribar al gorg que hi ha abaix amb un nivel molt baix, insuficient com per poder botar. Un salt “tipicament fosquer”.
Passat el Tobogan Maleït nova zona eixuta i amb pocs resalts destacables i arribarem a la capçalera del Salt dels Penyals on decidirem fer una petita aturada per menjar una mica. Jo com que amb quatres cacahuets i dos glops de Powerade ja me bastava vaig treure el trípode i vaig remuntar uns metres el torrent per treure quatre fotografíes més mentre la resta del grup menjava un poc més.

Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/11 • 6seg.
Tram sec poc abans del Pas des Duro.

Breu aturada del grup poc abans del Pas des Duro.


Nikon D40x • Nikkor AF-S 18-55mm a 18mm • Iso400 • f/3,5 • 1/2seg.
Una altra vista d’aquest tram eixut.