Durant aquest important episodi de neu no he tengut gaire sort des d’un punt de vista fotogràfic. Sí que es cert que gràcies a la duració i la importancia de la irrupció d’aire siberià que ha permés acumular gruixos molt importants de neu a la Serra de Tramuntana he pogut realitzar recorreguts molt interessants des d’un punt de vista tècnic.
Però ha estat un episodi amb molta nuvolositat, i especialment els caps de setmana que com la gran majoria de la gent és quan he pogut sortir a la muntanya. Però es que a més no he tengut gens de sort ja que els moments en que els niguls han permés veure la nevada no han coincidit quan jo era precisament per la Serra.
Aquestes varen ser de les poques imatges de la nevada que vaig poder obtenir i varen ser pràcticament improvitzades, durant l’horabaixa del dissabte 4 de febrer, després d’haver pujat al Tomir amb unes condicions bastant dures.
L’horabaixa els niguls ens varen permetre per moments veure els principals cims de la Serra que havien estat tapats pes niguls baixos durant tot el dia i mentre baixava per l’autopista els rajos de sol de l’horabaixa començaren a i•luminar la neu recent caiguda mostant un espectacle meravelllós.
Com que anava conduint no podia aturar-me a treure fotografies així que ràpidament vaig cercar un punt fora de l’autopista per poder aturar-me però uns inoportuns niguls baixos a l’horitzó per llevant varen tapar el sol precisament en el moment en que em vaig aturar, cosa que no em va permetre captar els millors moments en que la llum del sol amb angle molt baix incidia sobre la neu verge que cobria els cims de la Serra, encenguent la neu amb uns tons càlids meravellosos.
En aquells moments, en el pricipi de l’onada de fred que sabia que es perllongaria més d’una setmana em pensava que ja tendría més oportunitats per poder fotografiar la neu. La realitat va ser que al final de les sis sortides que vaig acabar fent a totes el denominador comú va ser la boira i el mal temps.
Els rajos de sol de l’horabaixa il•luminant la neu del Massanella.
Meravellós aspecte del Massanella l’horabaixa del 4 de febrero.
Per darrera Santa Maria destacava el Puig Major completament blanc.
Panoràmica del sector central de la Serra de Tramuntana.
El Massanella i el Puig de l’Alí ben nevats.
Entre s’Alcadena i el Puig d’Alaró, el Puig de Tossals Verds ben nevat.
El Puig d’Alaró enfarinat.
En primer terme el Castell d’Alaró i darrera el Puig Major.
El "Tres mils" també estaven ben blancs.









6 comentarios:
Unes fotos precioses! enhorabona per es Blog!!!!
Moltes gràcies pel tel comentari Bernat.
Salut!
Bonitas fotos Pedro. No te quejarás de la cantidad de nieve caída estas semanas, aunque las condiciones para la fotografía, no hayan sido las mejores los fines de semana.
Un abrazo,
Hola Emilio.
Yo firmaría ahora mismo poder tener todos los inviernos una nevada como esta de principios de febrero.
Si que es verdad que algún día habría deseado tener mejores vistas, pero no se puede tener todo.
Un abrazo.
Hola Pedro. Para que luego digan que fotografiar paisaje es fácil. La nieve en Mallorca es sinónimo de caos: vías cortadas, accesos imposibles, colapsos de curiosos... Luego están nuestros compromisos cotidianos y demás. Paciencia, esperemos que el 2013 nos traiga nieve otra vez, aunque probablemente no será como este año. Un abrazo. Marcos.
Hola Marcos.
Efectivamente fotografiar el paisaje nevado en Mallorca muchas veces resulta complicado y más con una meteorología bastanta cambiante.
En mi caso a todos los problemas que has comentado y comparto hay que añadir mi ímpetu de ir a la montaña a la mínima que cae la nieve.
Así por ejemplo, con las previsiones que daban nieve para rato lo más lógico hubiera sido el día 4 intentar fotografiar la nevada en Palma y alrededores cosa que no es nada habitual y a saber cuando se repetirá. Sin embargo estaba subiendo al Tomir por su cara norte donde fue dificil obtener alguna imagen interesante fotográficamente. Eso sí disfruté de las condiciones "alpinas" de la subida.
Ojalà el 2013 nos depare nuevas nevadas importantes. Yo firmaría ahora mismo una sola situación de nieve si tiene que ser tan importante como la de este febrero.
Un abrazo.
Publica un comentari